La borsa o la vida? La pura vida!, sempre. I així, tots els pobres del món! Si us plau, ja n’hi prou d’aquest color! Mentiders compulsius! Ara resulta que la crisi afecta tot déu tret de l’Església. El parquet de les parròquies suporta més públic que les grades (els estadis que en tinguin) espectadors de futbol, diu el bisbe Pardo. És reconfortant que a algun sector empresarial li vagi bé i reconegui que el negoci travessa una etapa de purificació, de conversió, però que –literal a El Punt de divendres– «No hi ha crisi».

No és ben bé el mateix que ven el marit de Carla Bruni quan anuncia -igualment- que cal refundar el capitalisme i netejar-lo de males pràctiques (havia de colar, això de males pràctiques, està de moda!), però -per contra- el francès arriba a la conclusió de por que «el món va malament».

He tingut una hora més de vida aquesta matinada (gràcies, refundadors!) i l’he dedicada en exclusiva a pensar en les musaranyes. Ara fa 25 anys, els esquàters gironins que van construir el seu primer niu al Barri Vell, saltant-se les lleis municipals i que van foragitar del cau ocupat, van editar un fanzine (publicació en paper) intitulat No hi ha crisi i subtitulat El que hi ha és molt de morro. Profètic. Real llavors, real ara: sempre real. Ara fa 25 dies, llegia l’escriptor del mes d’octubre del Club de lectura Sant Narcís José Luis Sampedro: «S’ha de canviar el desenvolupament i el sistema que està malalt, tot gira al voltant del diner i això s’ha de destronar». Ara, treure’ls les castanyes del foc?, Fires de Barcelona-GRO!

:: RAMON BALLESTER
> La crisi financera: causes i principals conseqüències