![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
Dissabte -31 de maig- a les 6 de la tarda, al Centre cívic de, es va presentar el llibre de Pascual Serrano Medios violentos. Palabras e imágenes para el odio y la guerra.
Davant d’una seixantena de persones, hi van intervenir Sebas Parra, educador i veí de; Manel Mesquita, periodista i veí de la, que van introduir l’acte; i Serrano, l’autor del llibre editat per El Viejo Topo.
Organitzaven les “amigues de l’ALBA” (Alternativa Bolivariana para América Latina y El Caribe), en col·laboració amb la Biblioteca Salvador Allende de i eldimoni.com [periòdic-e].
> www.miraicrida.org [Imatges per a la solidaritat]
![]() |
|
Pot semblar que el missatge generalitzat en els mitjans de comunicació és de rebuig a la guerra, l’odi o qualsevol manifestació d’agressivitat. I aquest és el primer tòpic que desmunta aquest llibre: a pesar del missatge i la impressió generalitzada que els mitjans solen adoptar un paper pacifista i condemnatori de la violència, no només no és sempre així, sinó que en moltes ocasions poden arribar a ser grans aliats de la guerra i l’agressió. Els mitjans van tenir un paper fonamental en el conflicte d’Iugoslàvia, han estat condemnats pel Tribunal Internacional per crims de guerra en el genocidi dels Grans Llacs, han liderat un cop d’Estat a Veneçuela o sembren l’odi religiós a l’Índia. Al mateix temps, criminalitzen i dimonitzen a grups socials incòmodes o líders polítics díscols com preparació prèvia per a la repressió o la agressió militar.
Al document de presentació del col·lectiu Amigues de l’ALBA dèiem que «una colla de persones de les terres gironines fa temps que seguim amb interès els processos de canvi que es viuen a Amèrica Llatina, especialment els liderats per la República Bolivariana de Venezuela i l’ALBA. En general, i particularment en l’àmbit educatiu, Veneçuela i l’ALBA són una gran font d’ensenyances. Però, d’aquesta gran batalla que s’està lliurant contra l’imperialisme sabem molt poca cosa i gairebé sempre deformada i manipulada pels mitjans de comunicació al servei de les grans empreses transnacionals que dicten les polítiques, mediàtiques i de tota mena, en aquesta època de globalització capitalista…»
Aquesta obra destapa amb nombrosos i eloqüents exemples la implicació criminal que els mitjans de comunicació poden arribar a tenir en el foment de l’odi, la xenofòbia i el racisme i fins i tot en el culte a la guerra i les armes.
![]() |
Manel Mesquita, Pascual Serrano i Sebas Parra |
Pascual Serrano és periodista i col·labora habitualment en una desena de publicacions llatinoamericanes sobre temes de comunicació i política internacional. En 1996 va fundar juntament amb un grup de periodistes la publicació electrònica Rebel·lió [rebelion.org], que avui funciona com a diari alternatiu a internet.
És coautor dels llibres Periodismo y crimen y Washington contra el mundo i compilador de Mirando a Venezuela. Autor també de Perlas. Patrañas, disparates y trapacerías en los medios de comunicación i Perlas 2. Patrañas, disparates y trapacerías en los medios de comunicación, tots dos editats a Espanya per El Viejo Topo.
Ha estat, des del mes de desembre de 2005, assessor editorial de Telesur, un canal internacional de televisió promogut per Veneçuela amb la participació de Cuba, Argentina, Uruguai, Bolívia, Equador i Nicaragua, que pretén ser un model de comunicació contraposat als mitjans dominants del primer món.
El febrer de 2007 va ser primer premi del concurs internacional d’assaig Pensar a contracorriente, pel seu treball Violencia y medios de comunicación.
Sebas Parra és veí de de Ter i membre de les “amigues de l’ALBA” i del col·lectiu gironí de suport a l’AEPCFA de la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines