![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
Hasmia, Naziha, Latifa, Ikram, Fatoumata, Fatiha B., Fatiha C., Fadma i Mònica Molina…, des d’aquestes pàgines us vull agrair que hàgim tingut l’oportunitat i la sort de conèixer-nos. Han estat unes curtes estones setmanals al llarg d’alguns mesos de dos cursos escolars. Hem parlat molt aquests dies! En català!, naturalment, d’això es tractava. Hem rigut molt més… explicant-nos la quotidianitat de les nostres vides i de com circular-hi. Però no n’hi havia prou, i el cuc per saber llegir i escriure ens va picar a totes i vàrem començar! Cartronets, fustes, diaris, rebuts, receptes, cartells, pòsters…, llibretes i llapis i apa, ja la tenim muntada! Tot guiat per aquest principi d’entendre allò que es llegeix i escriure allò que s’entén. D’aquesta manera vàrem passar del cercle de conversa al cercle d’alfabetització, tot aprofitant l’hora que els vostres fills petits eren a l’Escola La Farga i alguns altres feien la becaina dins dels seus cotxets o bé eren al costat a la sala de la guarderia.
Aquest podria ser el final feliç, almenys per a mi, dels últims contactes que he mantingut d’una manera estable amb l’Escola d’adults de Salt en els darrers temps. He estat col·laboradora facilitadora dins del Pla local de formació Fem un Salt solidari i puc dir que la tasca de facilitadora m’ha fet gaudir de molts aprenentatges (els reals, els de la vida diària). Aquests noms, els d’aquestes dones, formen part de la història actual, present, de moltes poblacions, de barris i carrers d’arreu. Per a mi ha estat una veritable oportunitat de conèixer-les, que no siguin persones immigrades anònimes, desconegudes i estranyes, immerses dins la seva cultura tot i la llunyania dels seus orígens. Ha estat assaborir de nou tot allò que té l’ensenyament de gratificant quan hi ha ganes i il·lusions per totes bandes d’aprendre i més, aprendre tantes coses desconegudes, a parlar una llengua molt desconeguda, a conèixer com s’escriu i llegeix, a entendre moltes coses, a sentir moltes opinions, a transferir-nos conceptes culturals molts diversos. Puc dir amb tota sinceritat que les tardes d’aquests dimecres han estat una veritable injecció d’optimisme per a mi.
També m’ha donat l’oportunitat de conèixer molta gent jove, alumnes, estudiants de la UdG amb els quals hem fet les sessions de formació de les persones facilitadores. He pogut comprovar que hi ha una part de joventut que està carregada de generositat i creu que la seva aportació ajuda a avançar les persones i el món més proper. Vaja, tot plegat un veritable intercanvi humà i de coneixements.
Gràcies a una Escola d’adults carregada de força i raons que arriba al seu 30è aniversari, com ha estat sempre, lluitant més enllà dels límits estrictament legals i professionals per aconseguir veritablement estar immersa en la realitat social del seu entorn.
No voldria fer un repàs exhaustiu de la història de l’Escola, tot i que en tinc molts i molts de records ja que he pogut compartir puntualment alguns episodis. Em vénen al cap als inicis de l’Escola aquella vaga de fam que vam fer els mestres, aquell curs de seixanta hores sobre alfabetització i Paulo Freire, alguns dels premis que ha rebut més recentment, com ara el Mestres 68, l’Espai Ítaca… Tot plegat sempre pensaré en aquesta Escola d’adults com un espai d’aprenentatge social i convivència en el marc d’un poble, Salt, que ha tingut la sort de comptar amb persones compromeses amb la realitat de cada moment i que continua ajudant veritablement totes aquelles persones que s’acosten i que actualment col·lapsen la matrícula any rere any. Enhorabona per aquests 30 anys, Sebas, Joan i… tots aquests mestres que creieu amb tanta fermesa que l’educació és com diu el poema una arma carregada de futur i, afegeixo, un present de convivència i aprenentatge de veritable ciutadania, tot considerant la gran diversitat cultural, realitat social dels nostres temps. Per molts anys molta salut i força!
Puri Molina i Requena és veïna de, mestra i psicopedagoga