![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
El Grup Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona es mostra molt preocupat pel reduït cabal que de costum circula pel principal riu de Girona, el Ter, sobretot durant els períodes de poques pluges i que s’ha agreujat durant aquestes últimes setmanes. Des de l’Ateneu sovint ja s’ha apuntat la necessitat de reduir el gran volum d’aigua que es deriva cap a l’àrea de Barcelona, i que posa en compromís els ecosistemes riparis que es troben riu avall de l’embassament del Pasteral, a les comarques de la Selva, el Gironès i el Baix Empordà.
La llei de 1959 regula l’ús de l’aigua del Ter i estableix un cabal mínim instantani de 3 m3/s, que és el que hauria de quedar garantit, d’acord amb aquesta llei, a l’altura de la ciutat de Girona. De fet, però, les dades que s’han pogut obtenir (corresponents a l’any hidrològic octubre 1998 – setembre 1999) mostren que el cabal mitjà del riu Ter (al Pont de la Barca) fou tan sols de 3,04 m3/s i per tant, per sota del rang que diversos experts qualifiquen com a cabal mínim ecològic, que ronda entre els 4 i 7 m3/s. El que és més greu, però, és que sovint arriba a mínims preocupants (a l’hivern i a la primavera) vora l’1m3/s i s’incompleix, així, la llei de 1959. Així mateix, aquest cap de setmana, el riu al seu pas per Bescanó-Sant Gregori (a La Pilastra), per Salt i per Girona (Illa del Ter), gairebé ha passat sec i per tant, malgrat no es pugui accedir a les dades de les estacions d’aforament, l’entitat té la sospita fundada de l’incompliment continuat d’aquesta llei.
L’Ateneu també lamenta la manca d’informació al voltant d’aquest tema. La passada tardor, la Plataforma en defensa de les Hortes i Ribes del Ter va demanar a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) les mesures de les estacions d’aforament del riu Ter al Gironès i les previsions de cabal i derivacions que aquest organisme havia realitzat, sense rebre’n cap resposta satisfactòria. La Plataforma insisteix en el fet que totes aquestes dades han de tenir caràcter públic.
L’entitat es mostra preocupada, a més, pels efectes negatius que els cabals d’aigua insuficients estan provocant sobre la qualitat dels ecosistemes. Malgrat el bosc de ribera no es vegi excessivament afectat per la sequera, la manca d’aigua sí que provoca problemes relatius a l’eutròfia i compromet, així, les comunitats de peixos, amfibis i ocells aquàtics. De fet, des de l’Ateneu s’apunta que els episodis de mortalitat de peixos com els de la primavera passada, o les proliferacions de la planta Azolla s’haurien pogut evitar amb un cabal raonable. Per tot això, es demana la implicació de les administracions competents a seguir diligentment el problema, a l’ACA la revisió de la derivació cap a la conca de Barcelona, injusta per ser excessiva; i a totes les entitats i ciutadans a ser conscients de la gravetat del problema i a pressionar l’ACA perquè ben aviat s’acabi aquest greuge.
Albert Ruhí i Vidal és veí de de Ter
i president de l’Ateneu. Grup Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona
www.ateneunaturalista.org