El Dimoni és actualment un periòdic electrònic, una publicació digital. Va néixer com a revista en paper l’any 1981 però des de fa dos anys només es troba a internet a l’adreça www.eldimoni.com.

Els responsables són un grup de veïns de Santa Eugènia, la Rodona, Can Gibert del Pla i Sant Narcís, o sigui, el que abans era el municipi de Santa Eugènia de Ter (annexionat a Girona el 26 de juny de l’any 1963) que hi dediquen voluntàriament el seu temps i ganes. Volen que aquesta publicació serveixi per conservar l’esperit del barri i trobar-se tots els veïns dels barris per fer front comú als problemes que els afecten i construir una comunitat millor.

Molta gent col·labora i fa possible que El Dimoni aparegui cada dia amb nous continguts i informacions… que tenen una acceptació molt positiva, uns tres-cents lectors visiten les pàgines diàriament.

Els temes informatius són bàsicament sobre assumptes que afecten la zona del barri i la ciutat. Ara mantenen els temes de la defensa de les hortes i la reconstrucció del Pont del Dimoni (des de fa anys desmuntat i dipositat al Cementiri municipal del barri).

Com a revista o publicació electrònica es pot llegir i consultar per internet, des de qualsevol país del món, com també es poden rebre missatges i col·laboracions d’arreu. Una de les anècdotes que ens han explicat és que van rebre un escrit que els hi ha fet arribar, des de França, país on viu, el fill de l’últim alcalde que va tenir Santa Eugènia de Ter com a municipi independent. La capçalera de la revista és original del pintor Vicenç Huedo i representa el vell Pont del Dimoni, i el primer escut de Santa Eugènia de Ter a la lletra ‘o’. [Furtet, Gómez i Lucas]

«El Tarlà» i l’Any del Llibre i de la Lectura

Amb motiu de la celebració de l’Any del Llibre i de la Lectura, El Tarlà ha volgut conèixer quines publicacions es fan als barris de Girona, començant per les revistes escolars… N’hi ha d’informatives, de divulgació, d’entitats, d’associacions i un llarg etcètera. Us en presentem una mostra. [El Dimoni publica una selecció eugenienca]

«Els Quatre Fulls» de l’Escola Montfalgars

A l’Escola Montfalgars, hi havia una màquina per fer còpies de ciclostil d’aquelles que anaven amb una manivela que anava bé quan anava bé i hi van començar a imprimir les poesies guanyadores dels Jocs florals de l’escola. Era l’any 1984. Va ser el número zero de la nostra revista perquè el curs següent va començar amb més seriositat, més continguts i també amb el nom que té ara. Per triar-ne el nom es va fer un concurs de propostes que va posar a prova la imaginació dels alumnes d’aquell temps i en va resultar Els Quatre Fulls. S’ha mantingut al llarg de tots aquests 20 anys amb molta dedicació perquè s’editava a la multicopista, quasi manualment i amb ajuda de la fotocopiadora. En tot aquest temps ha sortit gairebé cada curs (algun any no va sortir) i també hem de dir que altres anys en van sortir dos números, un per Nadal i l’altre a final de curs. Des de fa cinc anys el portem a la impremta i les fotografies surten molt millor!

A la nostra revista cada classe hi té una pàgina pròpia i els alumnes som els generadors d’articles, notícies, il·lustracions… que omplen les diferents seccions i aprofitem les visites de personatges interessants per entrevistar-los.

En fem 400 exemplars i en tenim per a cada família i com que això costa diners ens hem buscat patrocinadors entre els establiments i empreses del nostre entorn (Can Gibert del Pla). I amb la nostra empenta i la dels nostres mestres que ens animen i motiven, ja hem assolit el número 24, i la nostra escola és jove, només té 22 anys. [Furtet, Gómez i Lucas]

«Ei tu, tu què vas?» del Centre Obert de Can Gibert

Al Centre Obert de Can Gibert del Pla es publica una revista anomenada Ei tu, tu de què vas? Aquest nom ve d’un rap que els nens i nenes del centre cantàvem i que començava així: «Ei tu, tu de què vas? Tots som persones i tots som iguals». Aquest nom va ser triat pel grup d’alumnes de sisè que hi havia en el moment de la seva creació. Aquesta revista la va començar a publicar el mateix centre per fer una campanya sobre la igualtat de gènere, per reivindicar que les dones i els homes tinguem els mateixos drets. Per això, aquesta revista, entre altres coses, conté articles sobre la igualtat.

La periodicitat de la publicació és anual i fa tres anys que es publica. En la revista col·laboren més o menys 120 persones de diferents grups d’edat i de tres centres: el Casalet de Santa Eugènia, el Casal de Can Gibert del Pla i el Centre Güell (més coneguts entre els nens com el Casalet, el Casal i el Casalot). Es publiquen 150 exemplars de cada número i es reparteix un exemplar gratuït a cada un dels nois i noies que assisteixin als centres. Els diners per elaborar-la surten del mateix casal.

Mai no s’ha trobat cap dificultat a l’hora de treballa en la revista i és molt ben rebuda per tots els nens i nenes que van al Centre Obert, per acabar, una anècdota interessant: una vegada es va fer un joc sobre la igualtat amb més de 80 nens i nenes i d’aquí va sortir el tema de la revista. [Jabbie i El Harouni]

«L’Estoig» del CEIP Josep Dalmau Carles

La revista de la nostra escola, té el nom de L’Estoig. Es diu així perquè, l’any passat, a nivell d’escola es van dir diferents noms i per votació es va escollir aquest. La revista l’edita l’escola; es va començar a fer perquè feia temps que a la nostra escola n’hi havia hagut una altra i va desaparèixer. I l’any passat la gent es va animar per tornar-la a fer. És una manera que els pares vegin els treballs que es realitzen a cada curs. El contingut és dels nois i nois de l’escola i els seus apartats estan relacionats amb sortides, entreteniments, de l’AMPA i la societat i els editors hi afegeixen una intervenció.

Aquest any és el segon que la fem. La treballem cinc persones per cicle i de cada número es fan 100 o 150 exemplars. La seva divulgació és dels nens i nenes. És gratuïta. Una part de la participació econòmica és de l’escola, de la Caixa de Girona, de la Diputació de Girona, de la Caixa de Sabadell i d’algunes botigues del barri (Can Gibert del Pla). Hem trobat una dificultat i és la falta de diners. En general hi ha una bona acceptació. Una anècdota que ens va passar és que una dona d’una botiga ens va donar uns 30 €. Com que regalem un exemplar a cada establiment col·laborador, quan li vam anar a portar, ens vam adonar que la botiga era tancada i que ja no existia. Ens va saber molt de greu no poder-li donar.

A la capçalera de la publicació hi apareix un estoig, així és com el vam escollir: de tots els dibuixos que van fer els nens i nenes de l’escola, ens en va agradar dos i els vam ajuntar; com a resultat final en va sortir el que trobem a la revista. El mes de juny de juny la podrem tornar a tenir entre les nostres mans. Ja en tenim ganes! [Aminata, Coumba i Erika]

Guillem Furtet, Gerard Gómez i Daryl Lucas són alumnes de 6è de l’Escola Montfalgars
Ali Jabbie i Nordin El Harouni són alumnes de 6è del Dalmau i Carles
Aminata, Coumba i Erika són alumnes de 5è del Dalmau i Carles
Ressenyes publicades en El Tarlà, núm. 33 de juny de 2005