La ciutat de Girona és evident que té una gran qualitat de vida, però això no ha de fer més que fer-nos venir ganes a tots de seguir millorant-la. Viatjant, mirant cap a Europa, et trobes un munt d’exemples de ciutats on emmirallar-te i prendre idees de camí cap al futur.

Una de les assignatures pendents de Girona i de moltes ciutats, no cal dir-ho, és el de les comunicacions internes, concretament de la dependència dels gironins a anar d’un costat a l’altra de la ciutat amb cotxe. Així, la Girona de demà, s’ha de plantejar alternatives de mobilitat, tant físiques com de mentalització dels seus ciutadans en el seu ús. L’exemple d’Amsterdam amb la bicicleta… amb la meteorologia molt més favorable que tenim aquí… com s’entén?

S’ha publicat als mitjans de comunicació la propera retirada de la via del tren que creua Girona de nord a sud. És un fet tant històric, que es mereix un debat social, que de moment no percebo, sinó que sembla que el destí final, serà fruit d’una decisió purament política. És per això, que m’agradaria poder deixar en l’aire una idea sobre el que cal fer, i proposo als lectors, que n’exposin d’altres, per tal de fer un brainstorming gironí, que faci que entre tots, deixem una bona obra pel dia de demà.

Proposo que es construeixi un tramvia, que permetria unir amb una sola línia tot l’eix nord sud de la ciutat, des de Pedret fins a Vilablareix. La ciutat creix, amb barris de pisos, on fins fa poc, hi havia els camps de les afores. I per anar al centre? Amb cotxe! No seria lògic pels habitants de comarques que ens visiten, poder aparcar còmodament a les entrades de la ciutat, i desplaçar-se cap al centre amb aquest mitjà? Fa setmanes, vaig llegir una proposta d’unir amb tramvia Salt i Girona, per un estudiant de la UPC (?) que els responsables polítics, van decidir portar a estudi. Trobo lògica, la opció d’incorporar-ne aquest eix. Al mateix temps, òbviament, aquest espai aniria lligat a un enjardinament i un carril bici.

Un altre fet que deixo a debat, és el de no retirar l’estructura de formigó, ja que això permetria un flux més lleuger de la circulació habitual. Aquesta macroestructura els gironins ja ens l’hem feta nostra, i d’altres ciutats cosmopolites, ja la tenen incorporada en el seu paisatge urbà. Només caldria realitzar unes obres d’acondicionament a les estacions que s’establissin (zones privilegiades), amb accés per a vianants i discapacitats, amb ascensor i escala. El fet de tenir actualment doble via, permetria que hi circulessin dos tramvies, un en cada direcció. O potser sí que cal retirar-la, per a que precisament, sigui més complicat anar amb cotxe, i ens faci decidir per l’ús del transport públic. No deixa de ser un peix que es mossega la cua. A més ús, més inversions necessàries.

El que realment molesta és el so, fet que amb unes noves vies i amb la tecnologia actual, quedaria resolt. I si això no fos possible, per què no fer una línia de metro ara que s’arregla de dalt a baix la Carretera de Barcelona? Descabellat? L’únic descabellat és pensar que, en el nostre futur immediat, seguim perdent qualitat de vida amb el trànsit de cotxes, podent convertir el major número de carrers en rambles i zones de vida per als ciutadans, nosaltres i els nostres fills.

Falta mullar-se: el tramvia de Girona (2a part)

Josep Colom i Hernando és veí del Güell-Devesa

Vies enlairades

Miquel Torallas i Cels. Camprodon (Ripollès)
Amics gironins, caldria aprofitar l’avantatge de tenir instal·lades unes vies de transport enlairades. Penso que no cal enderrocar-les, sinó al contrari, es podrien fer servir per al bé de la ciutat. Són un privilegi, i si tenim visió de futur, es pot fer com a Chicago als EUA, que s’enorgulleix de tenir de fa molts anys un transport públic enlairat que afavoreix el turisme de qualitat. Girona seria la primera ciutat amb el tren subterrani i el transport enlairat. [09·10·04 · El lector escriu · El Punt]