L’esforç que l’Ajuntament de Girona, molt ben secundat per la Generalitat i les diverses polítiques finançades de mobilitat, està fent a la ciutat en matèria de transport públic mereixeria una resposta ciutadana de primera categoria.

Marquesines noves (on no s’hi plou, on s’hi cap i on hi ha informació), més autobusos (més nous, més ben condicionats i més ben adaptats a tota mena de ciutadans), horaris nous (amb més freqüència de pas, més útils, més compatibles), més conductors, més informació, més bona gerència… Aquests són pilars fonamentals que l’administració havia de posar per millorar l’estat de la qüestió i els està posant. Se suposa que en breu hi pot haver també altres millores imprescindibles: carrils bus -en carrers principals- per afinar la puntualitat i deixar les parades expedites, targetes de descompte per a col·lectius de la ciutat compromesos amb el transport públic (estudiants de secundària, jubilats, usuaris fixos, etc.), bitllets vàlids per a 2 hores, aparcaments dissuasoris als afores enllaçats amb el transport públic que dissuadeixin els visitants d’entrar amb el cotxe, més autobusos els caps de setmana, i un telèfon d’informació telefònica gratuïta per a usuaris durant tot el dia («-Vull anar de Can Gibert del Pla al campus de Montilivi, què he de fer? -Agafi la línia 7 fins a l’estació d’autobusos i allà transbordi a la 8».) M’afiguro que tot plegat dependrà també de la resposta ciutadana.

I si provem, doncs, tots de deixar el cotxe ben aparcat i ens decidim d’una vegada a agafar el bus? I si ens atrevim a ventar una puntada de peu a la contaminació, al neguit i a les multes? I si demostrem d’una vegada que som una ciutat amb consciència ecològica, sentit de la solidaritat i del progrés?

Benvolgut conciutadà

Amb les noves línies, en el pitjor dels casos, li tocarà esperar-se 15 minuts. De debò que no deixarà el cotxe al garatge i es decidirà a viatjar amb autobús? El compensaran el neguit, el trànsit, la recerca d’aparcament, el preu del pàrquing, les multes i els ensurts? Vol dir que no se li han acabat les excuses? [El nas de la bruixa · Diari de Girona]

Jordi Vilamitjana i Pujol
és professor de llengua i literatura catalanes a l’IES Santa Eugènia de Ter
i coautor del llibre IFP Sant Narcís 1952-1997: 45 anys de Formació Professional a les comarques gironines