L’Estació Espai Jove (carretera Santa Eugènia), la plaça de l’Assumpció (barri de Sant Narcís) i la plaça de la Sardana (la Devesa) formen part del projecte Girona, carrers de música, una iniciativa que, d’entre altres propòsits, converteix l’espai públic en un escenari natural a fi que els artistes puguin mostrar les habilitats i, alhora, regularitzar aquesta expressió artística fora dels locals tancats. Concretament, són punts d’interpretació musical, cosa que vol dir que solistes i grups musicals poden reservar una actuació per mostrar, a l’aire lliure, les habilitats en públic en intervals d’una hora. La ciutat de Girona té marcats 23 punts a fi que els interessats puguin escollir, tenint en compte diferents factors segons l’espai.

Però la realitat és poc poètica i els espais eugenials abans esmentats no estan entre els preferits pels artistes, que opten per punts del centre de la ciutat i, més concretament, del Barri Vell gironí. El sentit comú, una vegada més, s’imposa i l’artista vol públic i, musicalment parlant, els fluxos de pas de vianants passen pels atractius de la Girona eterna i dels eixos comercials. Tal com ha pogut comprovar El Dimoni, no és massa difícil aconseguir la simpatia del públic i, per tant, algun donatiu mentre observen escoltant durant uns minuts o prenen fotografies. Més difícil és que el públic compri un CD amb un enregistrament de l’artista o formació musical de torn.

L’Ajuntament de Girona està regulant (és necessari una acreditació per a actuar i formalitzar una reserva) una pràctica molt pròpia de grans ciutats, que solen ser destinacions turístiques, i on apareixen problemes com ara l’interès dels músics d’actuar només en unes determinades zones, i no d’altres, cosa que provoca que el govern local hagi de trobar fórmules a fi de reduir la massificació d’alguns espais. Aquest és el cas de Barcelona, on el programa Música al carrer de Barcelona busca descongestionar el centre d’actuacions musicals regulades. En concret, dels barris situats dins el districte de Ciutat Vella barceloní. Tanmateix, el punt de sortida de l’ajuntament és que “la música en el carrer forma part del patrimoni cultural i del paisatge urbà de la ciutat” i que el disseny d’un programa, que “reguli i reconegui” l’activitat, ha de permetre “desenvolupar un programa cultural que fomenti aquest espai simbòlic «no oficial» de cultura al carrer“.

Però, a qui va adreçada aquesta iniciativa?

Sense el propòsit de tancar un perfil excessivament específic, Girona, carrers de música hauria d’atreure músics amateurs o professionals, o personals vinculades a centres de formació musical. Els nens i nenes menors de 14 anys només poden participar en aquest projecte si formen part d’una acció de tipus educatiu. Es demana experiència prèvia o formació musical. La metodologia de participació no és massa complexa. La Marfà de Santa Eugènia i l’Oficina d’Informació i Atenció Ciutadana canalitzen les sol·licituds d’admissió i la gestió de les acreditacions. Les autoritzacions, que són personalitzades, tenen una vigència d’un any. Les reserves es poden fer a la Marfà de manera presencial, per telèfon o enviant un correu-e. Hi ha també una plataforma digital de gestió.

A Girona, hi ha, a grans trets, dues tipologies d’espais per a les actuacions. Per una banda, els classificats punts per a formacions reduïdes o solistes, que coincideixen en tenir habitatges a prop. En aquest cas, l’ajuntament imposa limitacions en el número d’integrants, l’horari d’actuació, en les característiques dels instruments a utilitzar i el repertori a interpretar. I, per l’altra, la resta d’espais, en què les citades restriccions no existeixen.

Els espais destinats a l’Estació d’Olot Espai Jove i a la plaça de l’Assumpció del barri de Sant Narcís presenten les següents característiques: el màxim d’integrants de la formació musical són 5 persones; és un punt apte per a tots els estils; l’horari permès és, en dia laborable, excepte els dilluns feiners, de les 12 a les dues del migdia, i de 5 a 7 de la tarda; els caps de setmana, ambdós espais tenen el mateix horari. I es poden utilitzar amplificadors. En canvi, l’escenari del passeig de la Sardana només és utilitzable els dimarts i dissabtes, de les 10 del matí a les 2 del migdia, que coincideix amb la celebració del mercat setmanal.

En aquest sentit, els punts d’actuació situats a la Rambla i al carrer de Santa Clara semblarien ser dels més cobejats perquè l’ajuntament limita les reserves a un màxim de dues vegades per setmana. El Barri Vell -sobretot, la Catedral i els Banys Àrabs- són els espais preferits pels músics per la presència gairebé continuada de visitants durant bona part de la setmana. Els turistes també solen ser més permeables a gaudir d’una actuació musical en temps de descans.

En la setmana del 9 al 16 d’abril, els llocs amb més reserves van ser:
Catedral de Girona: 11
Banys Àrabs (carrer de Ferran el Catòlic): 8
Jardí dels Alemanys: 6
Passeig de José Canalejas (pont de Sant Feliu): 3
Cul de la Lleona (pont de Sant Feliu): 4
Carrer de Santa Clara (pont de Pedra): 3
Plaça de Salvador Espriu: 1
Rambla de la Llibertat (pont de Pedra): 7
Plaça de Miquel Santaló: 1
Parc del Migdia: 1

L’Ajuntament de Girona té redactats 22 punts en una normativa que els artistes han de complir. Algunes són força òbvies, com ara que la reserva és obligatòria, que és necessari tenir a mà el comprovant durant l’actuació i que tots els membres del grup han d’anar acreditats (si no és així, la sanció és pels membres acreditats, i també pel/s cas o casos que no ho estan), i d’altres en què l’ajuntament creu necessari especificar-les. Entre d’altres, que l’actuació ha de ser en directe, que el repertori ha de ser “variat per consideració a les persones que viuen o treballen a prop dels punts d’interpretació musical” o que està prohibit demanar diners “fent ús de llenguatge agressiu o qualsevol altra conducta que pugui violentar o intimidar al vianant”.