No solament al carrer. Fins i tot dins de casa, en aquest país i en aquesta ciutat hem de suportar dues menes de soroll especialment crispants: el nen amb la seva moto petardera amb silenciador trucat, rebentant les orelles de mig barri a tothora; l’altre és el descerebrat que va tot l’any -faci calor o nevi- amb la finestra del cotxe abaixada i amb el volum d’allò que ell creu música al màxim per fer-se notar, atesa l’absència manifesta d’altres atractius.

Quantes vegades caldrà repetir-ho perquè les autoritats municipals hi feu alguna cosa?

Tan difícil és fer complir les pròpies ordenances?

El Codi de Circulació estableix implícitament que els conductors han de poder sentir d’altres senyals acústics, cosa que per altra banda és de sentit comú. Ni aquesta normativa, no es pot fer complir?

Suposo que aquest problema és com tants d’altres, dels quals els polítics fan cas omís per sistema. I és que avui impera una curiosa filosofia segons la qual és més urgent investigar a l’estil CSI la mort d’unes quantes carpes a l’Onyar -com cada estiu- mentre milers de gironins estem fins a dalt de molèsties, sorolls, porqueria pels carrers (veniu a la Rodona!) i de malviure per culpa d’uns quants brètols que vostès no volen -o no poden- controlar.

Dani Vivern Lladó és periodista i veí de l’avinguda Sant Narcís / la Rodona