1974, 25 d’abril

Avui fa exactament 40 anys, les notes de la cançó Grândola, Vila Morena, de Zeca Afonso, difoses des de la cadena de ràdio portuguesa Rádio Renascença, confirmaven l’èxit de l’anomenada Revolució dels Clavells.

Una revolució que renúncia a la violència però que està decidida a eradicar el feixisme vigent. La unitat dels militars demòcrates i progressistes del Movimento das Forças Armadas (MFA) i una majoria del poble que demana llibertat esgoten els clavells i la primavera viu alegre en el canó dels fusells. El dictador de torn, Marcelo Caetano, es rendeix i juntament amb tot el seu gabinet es acompanyat a l’aeroport on marxa cap al Brasil. S’alliberen els presos polítics de les presons, es posa punt i final a l’estat repressor i policial i es proclama la fi de la guerra colonial en Angola, Moçambic i Guinea Bissau que obre el camí a la independència. Els líders de la Revolució pretenen imposar el socialisme nacionalitzant les principals empreses i traspassant el poder als obrers i treballadors de la terra. 50 anys de la dictadura més antiga del continent passaven a la Història de la infàmia obligant al veí Caudillo Franco i els seus a prendre apunts. “O povo é quem mais ordena”.

1977, primavera

Es crea a Marinaleda (Sevilla) el Sindicato de Obreros del Campo (SOC) i l’any següent s’ocupa la finca de Bocatinaja. Es la primera vegada a la història d’Andalusia que s’ocupa una finca durant dos dies després de la Segona República. La Guàrdia Civil desallotja violentament els jornalers i alguns dirigents del sindicat són empresonats. L’any 79 es celebren les primeres eleccions democràtiques desprès de la República i la CUT (Colectivo de Unidad de los Trabajadores) obté majoria absoluta, amb 9 dels 11 regidors que formen el ple del nou Ajuntament. Tot el grup i l’alcalde, Juan Manuel Sánchez Gordillo, ha estat un ferm defensor de la democràcia directa, la justícia i la pau. L’any 80 Marinaleda inicia una massiva vaga de fam contra la fam que dura tretze dies i participen 700 persones. La vaga va ser tot un èxit i es va regular l’ocupació comunitària al camp. A partir d’aquí comença una nova etapa de la lluita per la terra caracteritzada per les ocupacions de finques seguint la vella consigna revolucionària de “la terra per a qui la treballa”. Esperançats, continuen, malgrat tot, lluitant per la utopia. El poble és qui més mana.

Què ens queda?

La memòria. Amb paraules dels poetes, recordem, “amb la certesa que cap esforç no cau en terra eixorca”, que “la verdad está en el viaje no en el puerto”. Recordem els fets populars, les lluites, el passat que se’ns oculta pels poderosos. Que la història l’escriuen els vencedors no és cap llei natural o social sinó el resultat de la lluita de classes. Si volem que el poble sigui qui més mani hem de recuperar la memòria, hem d’escriure la història, com a Grândola, com a Marinaleda. Hem de crear infinites associacions catalanes de donants de memòria… Comencem per la de Santa Eugènia de Ter?

Mural de Paco Bernal que està a l’interior de l’Ajuntament de Marinaleda. Paco Bernal és l’artista, veí de Dènia,  sobre el que La Guerrilla Comunicacional va realitzar el documental “La revolución de Paco” [VÍDEO D’AQUÍ SOTA]

Grândola, vila morena