El proppassat 18 d’octubre, al Museu del Cinema de Girona, dins el marc de les IX Jornades de Pedagogia del Patrimoni cultural, Montserrat Besses i Marc Sansa van parlar del seu treball de recerca i investigació dut a terme per a la realització del documental de TV3 Del pintallavis a la bala. Besses va manifestar la seva preocupació pel patrimoni audiovisual, referint-se concretament al de TVE Catalunya que s’està fent malbé.

L’arxiu històric de cinema de TVE Catalunya té «fixada la imatge de la vida social del nostre país des de 1959 fins el 1982» -explica Joan-Francesc Escrihuela, delegat de la secció Sindical de TVE del Sindicat de Periodistes de Catalunya, en un article publicat a L’Avenç el setembre passat titulat Crònica d’una mort anunciada. «Són milers els metres de pel·lícula de notícies filmades al nostre país que reposen a l’arxiu de TVE, a Sant Cugat del Vallès». «És la història filmada del nostre país durant la segona meitat del segle passat». Escrihuela escriu: «molts dels cel·luloides podrien estar afectats per la síndrome del vinagre (un procés químic que converteix en pols les emulsions fotogràfiques transmès pel rovell de les llaunes de les pel·lícules). El material està en una sala sense control de temperatura ni humitat… Hi ha llaunes rovellades que no s’han obert ni indexat mai (…)». El seu relat és escruixidor.

El 27 d’octubre és el Dia mundial del patrimoni audiovisual, decisió presa per la UNESCO durant la 33a edició de la seva Conferència general del 5 d’octubre de 2005.

El patrimoni audiovisual és difícil de quantificar, però segons la UNESCO, deixant a part el cine, es calcula que són uns 200 milions d’hores, dividides entre televisió i ràdio a parts iguals.

El missatge que Koichiro Matsuura, DG de la UNESCO, ha escrit per al Dia mundial del patrimoni audiovisual 2008 duu un títol molt significatiu: El patrimoni audiovisual com a testimoni de la identitat cultural. Matsuura diu que «és un dels principals recursos dels que disposa la societat contemporània per mostrar quins són els seus valors i manifestar la seva creativitat», (…) «les imatges i els sons ofereixen la possibilitat de promoure la diversitat lingüística i fomentar la comprensió mútua» (…) «La memòria col·lectiva dels pobles constitueix la base del desenvolupament sostenible, la defensa dels drets fonamentals i la comprensió del passat (…)». El patrimoni audiovisual representa un vincle entre passat, present i futur.

El Director General esmenta alguns dels principals problemes del patrimoni audiovisual: la combustió espontània de les pel·lícules de nitrat, la síndrome del vinagre, les infeccions per fongs o bactèries, el deteriorament del so, l’obsolència tècnica… a més de la manca de legislació i de plans de formació per al personal tècnic i professional (…) Es tracta doncs de destinar més recursos humans i financers a la seva conservació.

El cas de l’arxiu de TVE Catalunya pateix alguns d’aquests problemes i necessita urgentment una solució.

Amics de la UNESCO de Girona ens adherim a la proposta del DG pel que fa a: «col·laborar per tal de vetllar per a què el patrimoni audiovisual rebi el reconeixement que es mereix, en tant que testimoni de la identitat cultural i custodi de la diversitat cultural i lingüística del món». I fem la nostra humil aportació amb la desena d’audiovisuals que des de 2001 hem anat elaborant. Al mateix temps celebrem el treball que el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona, amb motiu de la celebració del Dia mundial del patrimoni audiovisual, ha editat conjuntament amb el Museu del Cinema i en col·laboració amb el Consell Internacional d’Arxius, un material que es pot consultar a: www.ajuntament.gi/sgdap/cat/crdi_portada.php

Des d’aquestes ratlles animem els particulars, les escoles, les associacions, a treballar per a la supervivència del patrimoni audiovisual i demanem a les institucions que hi posin els mitjans necessaris per a fer-ho possible. Quan es parla de patrimoni audiovisual sovint sentim adjectius com: incalculable, inaccessible, fràgil, difícil, excepcional, únic… Però és, sobretot, memòria i llegat.

Dolors Reig, d’Amics de la UNESCO de Girona