Antònia Adroher (Girona, 1913-Banyuls de la Marenda, 2007) tenia disset anys el 14 d’abril del 1931. Aquell dia, sortint de classe de magisteri, va agafar una bandera republicana i amb dues amigues tan polititzades com ella va pujar al balcó de l’Ajuntament de Girona per cantar al costat de l’alcalde La marsellesa, perquè llavors a la ciutat no es coneixia gaire l’Himne de Riego. S’acabava de proclamar la República.

El company sentimental d’Adroher va ser la primera víctima mortal antifeixista de la guerra a Girona el 24 de juliol del 1936. Ho tenien tot a punt per casar-se. Ella es va instal·lar un temps a Colera per refer-se. Quan va tornar a Girona va avisar el Comitè Revolucionari que si no li assignaven una responsabilitat marxava al front. Va estar-se uns mesos treballant per al comitè, fins que el 21 d’octubre d’aquell mateix any va entrar de regidora de Cultura amb vint-i-tres anys. Va ordenar incautar els convents abandonats per convertir-los en escoles, hi va fer posar finestres, hi va fer construir cantines… Hi havia molts infants sense escola pels carrers de Girona. Ella els feia agafar perquè els portessin a col·legi i els donessin menjar. Va batejar els centres escolars dels antics convents amb noms revolucionaris: Karl Marx, Mikhaïl Bakunin… Només va poder ocupar el càrrec fins al 16 de febrer del 1937. En menys de quatre mesos ja havia fet molta feina. El 31 de gener del 1939 va creuar la frontera. Va haver de passar vuit mesos en un camp de concentració prop de Montpeller. En sortir d’aquella mena de presó de doble tanca se’n va anar a Tolosa de Llenguadoc.

Un dia, passejant pels carrers d’aquesta ciutat, va veure passar en bicicleta Carmel Rosa, militant del POUM com ella de quan Catalunya era revolucionària. Ja mai més no es van separar. Rosa va morir l’any passat. Adroher acaba de morir. Però viuen a través del que han injectat en la consciència dels partits d’ara, més interessats a recaptar vots que a debatre idees. La seva injecció duu el que anuncien les memòries que tots dos han deixat: la llavor dels somnis. [Presència]