: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única
Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…
Un bon amic ha marxat, sento dins meu aquella buidor que deixen les pèrdues. Des d’ahir és un continuo bullir de cap, records, molts records de moments, estones, hores compartides… Ha estat un veritable supervivent, un exemple de lluitador davant aquesta fatídica loteria que la vida atorga. Amb molta dignitat, un exemple, un gran regal la seva amistat.
Aquest comentari és en record de Jaume Rivera, aprofitant que les xarxes socials, avui dia, donen aquesta possibilitat fins i tot a persones com jo, a les quals els costa -cada dia més- les relacions socials.
Vaig tenir la sort de conèixer en Jaume a través de la meva amiga Pilar, una de les dones de la seva vida. Ens vèiem poc. Era l’amiga de la seva parella, no era una amiga de l’ànima, però tot i així, i tenint en compte que em considero ben poca cosa, en una època en què no tenia feina, als anys noranta, va pensar en mi. En Jaume era una persona social -el que a mi em faltava-, coneixia molta gent. Un dia em va trucar la Pilar i em va dir que en Jaume sabia que al “Diari de Girona” necessitaven correctors (quin bomber!), i cap allà que hi vaig anar amb les seves referències. Hi vaig treballar 6 mesos (la situació de l’empresa en aquells moments no donava per més).
Feia molts anys que no sabia res d’en Jaume. I m’alegra saber que va trobar la Chari. No dubto que en Jaume i la Chari es van trobar a ells mateixos. Una assignatura que molts encara tenim pendent.
El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com
Un record, dos records, tres records.
Colpegen els records:, fan mal.
Adéu amic i company.
Un bon amic ha marxat, sento dins meu aquella buidor que deixen les pèrdues. Des d’ahir és un continuo bullir de cap, records, molts records de moments, estones, hores compartides… Ha estat un veritable supervivent, un exemple de lluitador davant aquesta fatídica loteria que la vida atorga. Amb molta dignitat, un exemple, un gran regal la seva amistat.
Aquest comentari és en record de Jaume Rivera, aprofitant que les xarxes socials, avui dia, donen aquesta possibilitat fins i tot a persones com jo, a les quals els costa -cada dia més- les relacions socials.
Vaig tenir la sort de conèixer en Jaume a través de la meva amiga Pilar, una de les dones de la seva vida. Ens vèiem poc. Era l’amiga de la seva parella, no era una amiga de l’ànima, però tot i així, i tenint en compte que em considero ben poca cosa, en una època en què no tenia feina, als anys noranta, va pensar en mi. En Jaume era una persona social -el que a mi em faltava-, coneixia molta gent. Un dia em va trucar la Pilar i em va dir que en Jaume sabia que al “Diari de Girona” necessitaven correctors (quin bomber!), i cap allà que hi vaig anar amb les seves referències. Hi vaig treballar 6 mesos (la situació de l’empresa en aquells moments no donava per més).
Feia molts anys que no sabia res d’en Jaume. I m’alegra saber que va trobar la Chari. No dubto que en Jaume i la Chari es van trobar a ells mateixos. Una assignatura que molts encara tenim pendent.
Una abraçada,
Carme