En un moment en què els bancs i les caixes estan perdent credibilitat, efectiu, clients, moviments, emergeix amb força un altre tipus d’intercanvi bancari; però en aquest banc no es deixen diners, ni s’acumulen riqueses materials; s’intercanvia temps: el Banc del Temps. Un lloc on no importa qui ets ni el que facis; quin és el teu ofici o la teva llengua, o el color de la teva pell. On tots donem i rebem l’únic que se’ns dona a tot ésser humà i en la mateixa mesura: el temps. El teu temps val igual que el meu; siguis perruquer, lampista o banquer. Tots tenim i podem aportar alguna cosa als altres, a la societat; sempre hi ha alguna cosa que ens agradi fer, o ensenyar, o compartir. En el Banc del Temps podem dipositar els nostres talents o somnis, empolsats dins el calaix de les nostres esperances, les nostres habilitats, els nostres hobbies; a canvi, ens podem emportar el mestratge dels somnis i talents del altres, juntament amb la seva bona voluntat.

També podem aprendre coses divertides, interessants, útils, en els tallers que els mateixos socis del banc ofereixen. Compartir, aprendre a donar i a rebre, intercanviar; no solament el temps, coneixements, il·lusions, sinó també amistat, confiança, empatia.

El banc del temps on jo tinc dipositades les meves riqueses, de Santa Eugènia i Sant Narcís, es diu Banc del Temps del Pont del Dimoni; però no us deixeu enganyar: us ben asseguro que a dins s’hi remenen una bona colla d’angelets!

Maria Dolors Sala Lleal és veïna de Vilablareix (Gironès)