Seré breu, per anar en sintonia amb el dia a dia dels que Fem Girona… seré breu.

He volgut anar a la definició de l’Optimot, del diccionari del català, del mot “vergonya” i ha estat clarivident. És el que tenen els diccionaris en línia, que s’actualitzen minut a minut.

La primera accepció de la paraula “vergonya”, i també les següents, diu literalment:

1 1 f. [LC] Deshonor humiliant, cosa deshonorant. És una malifeta que us cobreix de vergonya. No defensar la ciutat fins al darrer moment ha estat una vergonya.
1 3 [LC] [HIH] treure a la vergonya un reu. Exposar-lo a la contemplació pública.
2 1 f. [LC] Torbament de l’ànim per una falta comesa, per una humiliació rebuda. No et fa vergonya d’haver acceptat un càrrec dels enemics de la teva pàtria? Donar-se vergonya d’haver comès una falta. Li hauria de caure la cara de vergonya, jo no sé com no li cau la cara de vergonya, d’haver fet això.
2 2 f. [LC] Torbament de l’ànim, que sol fer enrojolar el rostre, en sentir-nos objecte de l’atenció d’algú. Li fa vergonya parlar en públic.
3 f. [LC] Estimació de la pròpia honra. Un home de vergonya. No tens vergonya de consentir una malifeta com aquesta.
4 f. pl. [LC] Òrgans genitals. Ensenyar les vergonyes.

Tot plegat per reafirmar-me en que a diferència del que diuen els comentaris a la premsa diària, els tertulians locals a la ràdio, gironins-de-pro a les xarxes anomenades socials (facebuks, tuiters i blocs)… i fins i tot regidors i regidores implicats, tinents i tinentes in pectore… a mi, a mi no m’ha causat cap vergonya, ni aliena ni pròpia, el que hem viscut (perdó, el que estem vivint; que encara això no s’ha acabat… tenim tres anys per davant)… qui estigui avergonyit a data d’avui pel que va passar ahir cal que demani cita a l’oftalmòleg amb urgència.

No, no em causa cap vergonya -ni com a gironí perifèric, ni com a eugenienc, ni com a narcisenc- el que estem vivim els veïns i veïnes de la ciutat dels quatre rius i una sèquia… qui vulgui fer una anàlisi política del que passa, que la faci… però jo no caure en el parany: no tinc vergonya ni me la produeix. Paraula d’honor.

Les vergonyes de la capital del Gironès són unes altres: ja m’enteneu… cada barri en té un llistat relacionat amb la darrera de les definicions anteriorment citades, la dels òrgans genitals. Un proper dia les enumerarem a la ràdio, si és que cal ensenyar les vergonyes sobre la taula de redacció a aquestes alçades.

I fins aquí hem arribat: de l’ou d’etiqueta, de la caducitat de l’ou, de l’embotit que penja…