Núria Terés, veïna de Santa Eugènia de Ter, es defineix en el twitter com “biòloga, professora de Secundària, actualment treballo amb adolescents amb trastorns mentals i regidora de l’Ajuntament de Girona per ICV-EUiA”.

Eugenienca militant, és sobretot una persona afable i del tot coherent amb la seva idea de fer política al costat dels ciutadans.

– Com es va iniciar en el món de la política local?

– En l’acció política hi he estat sempre. Des de jove participant amb moviments tipus esplai, el MIJAC (Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica). Després a la universitat, en moviments estudiantils i sindicals. Vaig treballar en les lluites sindicals del professorat i també vaig estar en l’Associació de Veïns des d’un bon principi. Quan estava en el Col·lectiu per la Igualtat, ICV em va proposar entrar-hi i ho vaig acceptar.

– Actualment s’ha ampliat l’espai de l’esquerra que durant molts anys ha ocupat ICV?

– Estem en uns moments en els què em costa parlar de la política vella: la dels partits, la dels espais. Ara hem de mirar endavant. ICV té un espai propi, però ha de trobar un espai compartit. Estic molt a favor d’ un front d’esquerres.

– O sigui que per aprofitar aquest espai cal fer aliances, no?

– Sí, buscar-les per exemple amb ERC o les CUP, amb Esquerra Unida i Alternativa. També, amb altres grups més petits i els moviments socials. Hem de fer un gran projecte col·lectiu liderat, fins i tot, per persones que no estiguin contaminades per la política.

– Creu que el seu partit té una postura clara respecte a la independència de Catalunya?

– Tenim una Assemblea General d’aquí a dues setmanes. Allà acabarem de fer aquest debat que no hem fet a fons. Però és veritat que hi ha sensibilitats diferents en aquest partit: al costat d’independentistes com jo, que crec que és l’única via possible, hi ha gent que no ho és.

– Per tant, la seva posició en aquest camp encara no la tenen decidida?

– De moment, l’únic comú denominador que tenim clar és el dret a decidir. Estem absolutament tots d’acord en aquesta direcció. El dret a decidir que som un país independent, aquest afegitó, encara no està madurat i consensuat.

– Les primàries són una bona solució per lluitar contra la desafecció política?

– En aquests moments la gent no creu en la política. I això no canviarà perquè hi hagin primàries i tu hi puguis participar. Això canviarà quan la gent vegi que els seus representats són persones normals, corrents, honrades, transparents. Hem de tornar al concepte primitiu de política: l’art d’aconseguir coses tots junts.

– Vostè està a favor de la dació en pagament?

– Totalment d’acord. Varen fer l’ocupació dels blocs de pisos de Salt. Hem estat allà diversos dies fent-los costat. Sap greu que s’hagin d’utilitzar aquests sistemes, perquè és un desgast molt important per a la ciutadania. Evidentment, el què no pot ser és aquesta protecció cap als bancs i aquesta desprotecció cap a la ciutadania.

– I què opina de les PAH i l’escrache?

– Em sembla perfecte, és una bona mesura. És veritat que molesta, però sí no molestés no serviria per a res. Hem d’incomodar a persones amb un únic objectiu: sensibilitzar-les i que es posin a la pell de les persones que ho estan passant malament. Però no s’ha de traspassar la línia de la no violència.

– Quines mancances estructurals troba en el nostre barri?

– És un barri desconegut i estigmatitzat perquè se l’associa a un alt nivell d’immigració. Per tant, durant molts anys s’hi ha invertit relativament poc i s’hi ha cregut poc. El poc que s’ha fet, no s’ha fet prou bé perquè tot el Pla de barris va estar molt mal plantejat. En aquests moments, a l’Ajuntament de Girona li costa trobar la manera de treballar cooperativament amb les entitats.

– Se l’hauria de tenir més en compte, pel fet que és un sector molt associacionista?

– Ja ho va fent, l’Ajuntament, però no s’adona de la força que això té de cara a la cohesió social. Per què Santa Eugènia, amb els mateixos índexs d’immigració que Salt, no té els mateixos conflictes? Algú s’ha parat a pensar-ho? Doncs, perquè hi ha un Centre cívic amb dinàmiques participatives molt importants. Hi ha un teixit associatiu al què se li hauria de donar molt més reconeixement i suport. Per a mi, hi ha un mal tracte cap a la gent gran, tenim un Centre de dia que està devaluat perquè s’ha reconvertit en un Casal de gent gran. Moltes persones necessitades no estan ben ateses. El sector jove també està molt mal atès. L’atenció es concentra en el sector de Can Gibert del Pla. I, a Santa Eugènia, no existeix una aposta decidida de l’Ajuntament per col·laborar amb les entitats del sector per fer un treball amb joves.

– Quins aspectes positius en destacaria?

– Els humans. L’associacionisme del barri, la quantitat de persones que hi col·laboren, que estan dedicades a treballar-hi. Per a mi, és el seu valor més important. La qualitat humana de les persones que hi viuen i s’esforcen perquè sigui digne.

– Per tant, estem parlant del caliu humà?

– Sí, perquè el barri té una cultura pròpia. D’alguna manera, l’Ajuntament s’hauria de replantejar la seva presència en aquests barris amb tanta entitat com és Santa Eugènia que, per a mi, amb Sant Narcís són els dos barris amb més trempera i que tenen una certa autonomia.

– Creu que tornarem a tenir el Pont del Dimoni?

– És un compromís de Convergència. Això estava inclòs en els pressupostos de 2012. De moment, encara no està fet el projecte. M’agradaria pensar que sí.

– Com veu la situació de l’ensenyament després de les últimes retallades?

– Estic preocupada. Crec que un país que creu en les seves persones inverteix en educació. L’educació no s’hauria de tocar. He tingut la sort d’estar a Finlàndia aquest estiu passat i conèixer les seves escoles.

– Precisament Finlàndia es considera un model per molts experts…

– En aquests moments, és un dels països amb més nivell educatiu de tot el món. A Finlàndia, van apostar per fer una reforma i l’educació depèn d’una agència externa que no és cap ministeri. Aquesta agència vetlla perquè, malgrat els canvis de govern, això no es toqui, si no hi ha una majoria de més de dos terços. Aquí estem en la direcció completament oposada: estem privatitzant l’educació, marginant-la, maltractant el professorat, l’alumnat, les famílies… No donant valor a l’educació, i això és gravíssim.

– I com afecta això a la integració?

– A mi m’agrada més parlar de cohesió social, que uns i altres convisquem amb harmonia i tranquil·litat. Hi ha d’haver programes i persones que treballin perquè els nouvinguts no es quedin al marge. Sense recursos econòmics això no està funcionant. I si mirem els índexs de fracàs escolar, veiem que es triplica en el cas de fills i filles d’immigrats.

– Creu positiu el sistema de concert econòmic amb l’escola privada?

– Sóc partidària de què desapareguin tots els concerts cap a l’escola privada. Ho faria paulatinament. Hauríem de trobar un equilibri perquè això anés canviant de mica en mica, en cinc o deu anys, i posar-hi un límit. El primer que trauria són les escoles de l’Opus Dei que separen els nois de les noies, perquè això és anticonstitucional. L’escola concertada el què fa és triar els seus alumnes per criteris econòmics. A part de rebre els diners de l’Estat, posen uns preus que serveixen per seleccionar. Per a mi aquest no és el model de societat desitjable.

– Com valora l’actuació de l’alcalde Puigdemont?

– Una primera cosa és que han estat aires nous per a la ciutat. Portàvem massa anys i això va generant tentacles i val la pena tallar-los. M’agradaria més un govern d’esquerres, és clar. Però han fet canvis interessants en la participació en els plens municipals i això no s’havia fet mai. Carles Puigdemont pot tenir una personalitat interessant i una sensibilitat interessant. Potser hi ha altres persones del seu equip amb les quals tinc molts més interrogants.

– Veu futur en el Parc Central?

– No ho sé. Crec que ha estat una gran ensarronada general. Hi ha hagut molt poc control. El PSC que tenia aquesta responsabilitat va donar molta màniga ampla a ADIF. I ara, sort dels veïns, sobretot de Sant Narcís, que en fan un control permanent. No crec que es torni a recuperar mai més el vell Parc Central.

– Quins aspectes del municipi li preocupen més?

– El tema dels residus em preocupa perquè hi estem molt hipotecats També, tenir un Hospital Josep Trueta que està caient a trossos. Que hi hagi mòduls prefabricats a les escoles. També em preocupen les poques facilitats pel transport sostenible, sobretot a Santa Eugènia de Ter i el Pont Major.

Joel Medir i Hereu és veí de la Rodona, autor del bloc citizenjoel.wordpress.com, llicenciat en periodisme i exalumne de l’IES Santa Eugènia i del Col·legi Montfalgars

:: REGIDORES > Entrevistem…

> Marta Madrenas Mir (CiU) > publicada

> Pia Bosch Codolà (PSC) > publicada

> Concepció Veray Cama (PPC) > publicada

> Anna Pujolàs Vilar (CUP) > publicada

> Núria Terés Bonet (ICV-EUiA) > publicada