![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
Fa poc més d’un any que va morir Don Juan Romero Gárate, mestre nacional, nascut a la localitat de Villálvaro, a la província de Sòria, i que fou destinat a Salt el 1940.
El Senyor Romero -com el coneixíem tots- fou mestre titular de l’Escola de de Ter des de l’any 1953. Ara -en el dia anterior al seu sant patró- crec de justícia, retre un afectuós i sentit homenatge a un home que fou mestre meu durant els anys 1957 i 1958. Un magnífic professor, una persona de fermes conviccions catòliques, un espanyol de cos sencer, un enamorat de la nostra ciutat i província, en definitiva una gran persona.
Don Juan Romero Gárate va morir com havia viscut, discretament. Afable, sempre disposava d’uns minuts per conversar amb els seus antics alumnes -i amb tots els seus coneguts- en les seves ocasionals trobades per la ciutat de Girona. Tenia, a més, dots artístics, tant en la seva vessant poètica, com en la del dibuix i l’aquarel·la. Amb raó, el capellà de, en la cerimònia religiosa del seu enterrament, va afirmar “que era un mestre que no es limitava a fer classe”.
Voldria fer extensiu aquest record a la seva esposa, també difunta i també mestra, Doña Josefa Garganta Puig, i a la seva germana (q.e.p.d.) Donya Flor, la tia Flor.
Molt bé deia la cinta d’un dels rams de flors: Els teus alumnes de no t’oblidaran mai.