![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
Acabo de llegir al vostre periòdic-e la notícia del conductor kamikaze, que ja havia llegit a El Punt.
El que no acabo d’entendre és per què, en aquests casos, no diuen mai el nom del conductor del vehicle. Això, que potser l’avergonyiria, podria ser positiu? També hi ha la possibilitat que, segons el tipus de persona que sigui, el fet de fer-li publicitat el converteixi en un heroi i li faci accentuar encara més les seves proeses.
No ho sé, m’agradaria que una persona que hi entengui, en aquests tipus de comportament, donés una explicació sobre aquest extrem de publicitar el nom de l’infractor.
Xavier Merino i Serra és lector d’eldimoni.com
És preferible no publicar el nom d’aquesta persona. Com a principi general es considera que les referències a infraccions administratives o penals no s’han de difondre encara que se’n coneguin els responsables (o irresponsables). En alguns casos pot ser molt evident que una persona ha estat la responsable de determinada conducta incorrecta. En altres casos potser no ho serà tant i, en conseqüència, si es publica un nom es pot provocar un perjudici a algú que no hi tenia culpa. Per aquest motiu és bo adoptar el criteri general d’informar de la notícia, que és la qüestió rellevant, i deixar al tinter el nom de la persona. Hi ha una raó més de fons que s’ha de tenir present i és el respecte al dret a l’honor.
L’ordenament actual és molt respectuós amb aquest dret que hem d’entendre com el dret al bon nom. L’article 7.7 de la Llei orgànica 1/1982 de protecció civil del dret a l’honor a la intimitat i a la pròpia imatge considera que és una intromissió al dret a l’honor imputar fets que perjudiquin el bon nom i estimació. Els tribunals han aclarit que ho és encara que els fets siguin certs. Excepte que sigui un cas jutjat pels tribunals i que hagi tingut gran transcendència pública o bé que la persona inculpada sigui algú de notorietat pública, és preferible no difondre el nom de l’infractor. En teoria tot el sistema de sancions va orientat a corregir les conductes incorrectes o evitar-ne de futures buscant sempre la recuperació o millora personal de l’infractor. Es tracta d’aconseguir que la persona infractora sigui sancionada per les responsabilitats que es derivin dels seus actes però que no quedi marcada socialment.