FOTO: TINOT ASSO

Al carrer Mercaders, a tocar de la plaça de les Castanyes de Girona, hi ha el bar anomenat La Pedra. És relativament nou i, manté un aire bohemi, s’explica que, de vegades i a peu de barra, s’hi han vist músics, iguanes, cuiners, dibuixants d’street-art, tatuadors, samurais, mestres d’escacs, ioguis i escriptors i que, també, s’emplena de joves il·lusionats.

En aquest local empedrat i de color crema, en Tinot Asso, hi ha penjat una part de la seva obra. Permeteu-me que us presenti a en Tinot: és un home que fa temps que treballa amb elegància en el misteriós món de la pintura digital. Una disciplina artística que l’autor converteix en una visió lluminosa d’allò que aprecia. L’univers Tinot s’endinsa, amb pulcre definició, en la caricatura i la fotografia, parteix de la imatge fixe per, amb cura, modificar-la, unes vegades cap a uns camins realistes i, unes altres, per sublimar alguns mites moderns. Cal dir que, en aquest darrer punt, que, els membres dels Rollings Stones -tant els antics com els d’ara- és la matèria primera amb la qual treballa -el seu objecte de desig és insubornable. La vessant fotogràfica es decanta cap a unes imatges que remeten a paisatges humans, retrats, que, amb delicadesa, mostren el vel melancòlic d’uns moments robats.

La tecnologia és un monstre poderós i, a l’hora, una eina fabulosa que, en els quadres de Tinot, mostra un joc de miralls, una inquietant pregunta: a on estan els límits? Com en tota tècnica artística, la resposta està en la imaginació i en el domini de l’estil de l’autor. Tinot sap el que vol dir, governa allò que expressa. El món digital, però, pel fet de ser nou i que, cada dia, es reinventa provoca una sensació d’abisme. És una màgia moderna i potent que la naturalesa del joc de Tinot ofereix tot introduint-nos en una senda que paga la pena visitar i contemplar. L’autor mostra plaques que hem vist o que ens sonen des d’una nova perspectiva, amb els pinzells d’un intramón tècnic, sovint, amb ironia, ens presenta, a taula parada, la safata d’un banquet enigmàtic que va més enllà de les imatges proposades -subtext de llarg recorregut. Tot això, comporta que ens interroguem sobre l’art de l’època actual. L’ànima de Tinot recorre l’Olimp contemporani, aquell que es sustenta en els mites autèntics i els escenaris del rock, temples on, els Rollings -demiürgs eterns-, encara, hi celebren rituals i desgranen formules sobre les testes florides i verdes de centenars de milers d’acòlits. L’esperit dels Stones –nosferatus actuals- és la benzina que mou l’engranatge de la màquina artística de Tinot. I, La Pedra, el bar, en el qual, s’hi escolta la millor música concebuda per la humanitat de l’extraradi, és el lloc perfecte per disfrutar de l’obra d’un artista excel·lent.

Espero que no oblideu el seu nom: Tinot.

Oh yeah!