DIBUIX: DAVID PRADAS

En la Festa Major de fa dos anys -2015- l’alcalde Puigdemont finalitzava la seva intervenció, que en certa manera inaugurava la nova frontissa, dient a tots els eugeniencs i eugenienques congregats: “Us l’heu guanyat i ara és el moment que us el feu vostre”. I ho va dir al costat de la Núria Terés que acabava de fer la presentació del pregoner d’aquell any 2015, l’Abad de Montserrat, eugenienc de naixença i sentiment. Era ben certa l’expressió de l’alcalde ja que l’assoliment del nou parc a Santa Eugènia era el fruit d’un llarg procés de lluita veïnal de tota una dècada. Una reivindicació que es va anar concretant a partir de l’adjudicació del Pla de barris i viles per part de la Generalitat de Catalunya a Santa Eugènia·Can Gibert el 2005. I que culminava a la Festa Major de 2015 que per primera vegada se’n feia un ús multitudinari. Més de deu anys per poder gaudir d’un parc que esponjava i cohesionava el nostre territori tant densificat. I en aquesta lluita hi va tenir un paper significatiu, la Núria, la Núria Terés i Bonet, primer com a vicepresidenta de l’Associació de Veïns de Santa Eugènia de Ter (2002-2007) i després com a regidora de l’Ajuntament de Girona (2007-2015).

L’estiu de 2006 s’inicia el famós procés participatiu de la frontissa. Famós entre altres coses perquè tot i rebre un premi, no es va cloure mai ja que l’Ajuntament de Girona va rebutjar les tres propostes veïnals. La Núria va formar part de la Comissió Mixta que va defensar intensament les propostes sorgides del procés participatiu. Propostes que recollien l’anhel del manifest Tot un parc per a tot un poble a l’octubre 2006, que en la seva conclusió deia: “Per tot plegat , les veïnes i veïns tenim el dret a recuperar com a parc urbà (a l’estil -en nivell i prestacions- del Parc del Migdia o ‘de les Casernes’) la superfície de la frontissa de Santa Eugènia”. I concretava:

·Tot un parc urbà, espai llindar amb molts arbres, espais verds i zones esportives, fonts i llacs, places i glorietes, graderies i empostissats, també amb molts bancs per seure… que sigui lloc de trobada i també d’activitats lúdiques per al veïnat i la ciutat…

·Tot un parc en el qual els únics vials siguin els de servei (amb voreres i carrils bici) per als edificis que envoltin el parc, tot i que connectats amb la xarxa de carrers propers per garantir l’enllaç de proximitat. Un parc sense aparcaments de superfície (en qualsevol cas sempre soterrats)…

·Tot un parc que també, i des del seu extrem nord (al carrer Costabona), faci entrar al cor urbà de Santa Eugènia de Ter la verdor de les seves Hortes i la frescor de l’aigua de la Monar…

Aquest era el desig majoritari de tot un parc que anava des de la rotonda del passeig d’Olot fins a la sèquia Monar, amb el mapa ambiental i el gradient acústic que acompanyaven la proposta.

Però aquesta voluntat popular xocava de ple amb el manteniment, per part de l’Ajuntament, del vial que havia de passar per sobre de les hortes per connectar el sud-oest (Santa Eugènia) amb el nord-oest (Domeny) contemplat pel Pla General (POUG) de Girona. El projecte d’aquest vial no només amenaçava el disseny del Parc de la nova frontissa, sinó que amenaçava l’existència del Parc mateix i el conjunt del paratge de les Hortes. Novament una intervenció significativa de la Núria, aquesta vegada com a regidora, va cancel·lar definitivament l’opció que algun dia es pogués construir aquest vial i per tant que es preservés tant l’espai del Parc com l’espai de les Hortes. Va ser a través d’una moció al Ple de l’Ajuntament que ella mateixa va presentar el 17 d’octubre de 2011 i que en ser aprovada va suposar que l’Ajuntament fes els tràmits per eliminar el vial del POUG. Una Núria eufòrica, escrivia l’endemà a eldimoni.com una nota titulada Adéu al vial de les Hortes que deia així:

“Estem davant d’un fet històric: l’Ajuntament de Girona ha decidit eliminar definitivament el vial que travessa les Hortes de Santa Eugènia de Ter. A la moció presentada per ICV-EUiA i defensada per mi mateixa, amb l’orgull de saber-me i sentir-me una eugenial eugenienca, el Ple municipal va acollir la proposta i la va aprovar. Hem esborrat tota mena de dubtes i amenaces sobre un futur vial que, a banda de malmenar un espai natural excepcional com són les hortes, provoqués un espai frontera, sense ponts humans entre les persones. Gràcies a les veus dels eugeniencs i eugenienques.”

Òbviament la Núria mai s’hauria pensat que algun dia aquest Parc pogués dur el seu nom. Si hagués existit una lleugera possibilitat de que ella mínimament ho hagués consentit seria amb la condició de que amb el seu nom es veiés reflectida tota aquesta lluita col·lectiva d’un barri/poble que no vol ser marginat per perifèric. Sinó que amb la seva empenta gaudeixi de la mateixa dignitat i oportunitats com qualsevol altre, mantenint la seva pròpia identitat. Una dinàmica conjunta que a través de la participació i l’acció social i política comporti reafirmar que una altra Santa Eugènia és possible, al igual que un altre món és possible! Alhora també voldria que el disseny i la vida del Parc sigui fidel a l’esperit de Tot un parc, per a tot un poble. Un parc que dugui el nom de Núria Terés ha de ser una escola de convivència, de compartir diversitat per reforçar la cohesió social. Per això no s’hauria d’estalviar en tasques d’educadors, ni en tanques que facilitin el bon veïnatge, ni en activitats que dinamitzin la nova frontissa. La convivència, com l’educació, és una inversió de futur.

A més, la Núria haurà contribuït a avançar en l’aspiració que expressava el 2003, en el seu article del titulat: A un barri, Santa Eugènia, amb nom de dona li calen carrers i places amb nom de dona. Primer promovent el nom de la Leonor Joher per la nova plaça, inaugurada el 2012, sorgida on hi ha havia l’antic mercat. I ara amb l’aprovació de que el nou parc de la nova frontissa dugui el seu nom (2017). Dues dones lluitadores, cristianes i compromeses que al capdavant de l’AV es van implicar per fer, amb molts altres, una Santa Eugènia millor. La Leo oposant-se a la construcció de la frontissa del Güell plantant cara a l’alcalde Nadal. I la Núria evitant que es repetís el nyap a la nova frontissa i que amb la força de tothom es pogués assolir el nou parc. Amb tot, la Núria tenia una llista més llarga de noms de dona per Santa Eugènia!

És doncs d’agrair profundament la iniciativa conjunta tant de la Xarxa Dones Girona com de la de la Mancomunitat de Santa Eugènia·Can Gibert. La Xarxa Dones per fer la proposta inicial del nom a la Comissió del Nomenclàtor i la Mancomunitat per situar-lo en aquest espai tant escaient i significatiu. La Núria es sentiria reconfortada tant pel valor emblemàtic que per ella tenia la causa feminista, com també que totes i cadascuna de les entitats de la Mancomunitat hi van donar suport des del primer moment com a signe de reconeixement compartit. Un dels darrers llocs on va estar la Núria va ser al Parc de la nova frontissa durant la Festa Major de l’any passat 2016.

El colofó és la Festa Major d’aquest any (2017) ja que les coincidències han volgut que l’anunci i la inauguració eugenial del nou nom de la nova frontissa sigui a la conclusió de la bicicletada de Mou-te en Bici el dissabte -9 de setembre- al matí. I que el dia abans -el 8 de setembre- dia de seu sant, la Coral Àkan faci el pregó-concert amb un clam per la convivència. La Coral Àkan que ella admirava i que fins i tot havia expressat que li agradaria haver-ne format part. Segur que hi serà present i en gaudirà!