L’estimada Monar, una pena al seu pas final a Girona FOTOS: PUBLICADES EL 2016

Es tracta del primer testimoni arquitectònic conservat que s’ha trobat d’aquests espais i a partir del qual es podrà estudiar la infraestructura dels canals al pla de Girona fa més de 800 anys.

Les obres que des de fa unes setmanes es porten a terme a la Central del Molí han posat al descobert diverses restes arquitectòniques de les instal·lacions subterrànies de l’antic rec comtal i del Molí de Baix que hi havia en aquesta zona del Mercadal. Malgrat les modificacions modernes i contemporànies, encara es conserven part dels conductes que hi havia fa més de 800 anys en aquest indret.

La troballa s’ha fet arran de les actuacions que l’Ajuntament de Girona ha engegat en aquest espai per adequar l’antiga Central del Molí i condicionar les instal·lacions per ubicar-hi noves oficines municipals. Concretament, les restes medievals s’han trobat durant les tasques de comprovació de la fonamentació de l’edifici, a través de les quals s’han pogut inspeccionar dos dels tres canals de la infraestructura. Es tracta del primer testimoni arquitectònic conservat que s’ha trobat d’aquests espais.

“A Girona som una ciutat que tenim una relació intensa amb l’aigua i hem de posar en valor el patrimoni hidràulic que tenim. Amb la nova descoberta iniciem un procés de recerca per aprofundir en el coneixement d’aquest patrimoni i en la seva relació amb el barri del Mercadal on ja teníem constància documentada de la presència de molins durant l’edat mitjana”, ha explicat l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.

L’Ajuntament de Girona preveu documentar gràficament i estudiar les restes per posar-les en valor conjuntament amb un treball integral de tota la activitat hidràulica de la zona.

Ressenya històrica: del s. XI al XIV, i fins ben entrat el s. XIX

L’evolució urbanística del barri del Mercadal, iniciada a l’antiguitat tardana tal com testimonia una necròpolis ubicada a l’entorn de l’església de Santa Susanna, es va originar i es va desenvolupar, en gran mesura, gràcies a l’impacte del pas del rec comtal en el seu darrer tram, just abans de desembocar al riu Onyar.

Tal com testimonien els primers documents conservats, que daten dels inicis del segle XI, la hidrografia de la zona va propiciar ben aviat un entorn agrícolament favorable, que va propiciar l’establiment de grans extensions d’hortes i que molt aviat es va declarar industrialment aprofitable, fet que va afavorir la instal·lació de diversos molins a l’indret. La continuïtat i el creixement d’aquests molins demostren l’èxit d’aquesta activitat.

Segons una missiva reial de l’any 1346 –El Dimoni recorda que, casualment, el contracte per a la construcció del pont (del Dimoni) sobre el Güell, al vell camí reial de Santa Eugènia, està datat l’any 1357– es van inventariar 27 molins –d’aquí el nom de Monar– en aquest sector i, de fet, l’activitat d’alguns d’ells no s’aturaria fins ben entrat el segle XIX.

Un d’aquests molins, el molí de Baix, ubicat a la cantonada entre el carrers de Santa Clara i el carrer del Perill, és el màxim exponent de continuïtat d’aquesta activitat. Així el vell molí fariner esdevindria l’any 1885 la primera instal·lació d’una central elèctrica a la ciutat de Girona. El pas del temps i l’avenç de les tecnologies substituirien, primer, les rodes de molí per turbines i, més tard, aquestes per generadors d’energia elèctrica.