/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dimecres, 20 octubre de 2021 | 3a Època | Edició núm. 14.871 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

No fue un milagro, se dopó con testosteronaAquest titular el donava El Mundo el divendres 28 de juliol, abans de saber-se el resultat de la contraanàlisi al ciclista Floyd Landis, guanyador del Tour 2006 i acusat d'haver-se pres aquesta substància prohibida, cosa que ell negava. El lema del diari deu ser el clàssic sobretot, que la realitat no t'espatlli una bona notícia… La bona notícia, en aquest cas, seria que la corona passaria a un espanyol, el gallec Óscar Pereiro? (que tanmateix ja va dir que a ell no li agradaria guanyar així) FOTO: EL DIMONINo fue un milagro, se dopó con testosteronaAquest titular el donava El Mundo el divendres 28 de juliol, abans de saber-se el resultat de la contraanàlisi al ciclista Floyd Landis, guanyador del Tour 2006 i acusat d'haver-se pres aquesta substància prohibida, cosa que ell negava. El lema del diari deu ser el clàssic sobretot, que la realitat no t'espatlli una bona notícia… La bona notícia, en aquest cas, seria que la corona passaria a un espanyol, el gallec Óscar Pereiro? (que tanmateix ja va dir que a ell no li agradaria guanyar així) FOTO: EL DIMONI
: : Opinió > Les sitges del Sitjar :: Fermí Sidera | 01·08·2006

La torna de «La torna»

Fermí Sidera |

Artifici i mentida: aquesta és la bastida amb la qual s’ha construït Espanya, aquest gegant ibèric amb peus de fang, fet de trossos mal cosits, com el monstre de Frankonstein, i que se sosté sobre la paciència dels veïns forçats a suportar-lo. Un correu-e que un amic m’ha deixat a la bústia en dóna un botó de mostra fefaent.

El diari El Mundo va premiar la darrera setmana de juny com a Columnistas del Mundo Francesc de Carreras, Arcadi Espada i Albert Boadella por su labor como librepensadores capaces de enfrentarse a la ortodoxia imperante, de defender actitudes a contracorriente y de denunciar imposiciones como el nacionalismo intimidatorio que vive Cataluña. (Jo no ho sabia, no en tenia ni idea, d’això del nacionalisme intimidatori que viu Catalunya, però si ho diu aquest diari tan ben informat, deu ser veritat, segur…). Valora, el rotatiu madrileny, la lluita dels tres tenors catalans por las libertades y la voz independiente de los ciudadanos frente al Gobierno nacionalista de esta comunidad, tal como hacía José Luis López de Lacalle en el País Vasco hasta que fue asesinado por la banda terrorista ETA. (A Catalunya, ves per on, fa molt de temps –de molt abans d’aquesta treva permanent d’ara- que els etarres no maten ningú, vés a saber si en part potser perquè aquest perill el va conjurar l’infidel Carod-Rovira en les seves excursions al País Basc i Perpinyà… Sigui com sigui, en la conjuntura actual no és probable, gràcies a Déu, que els tres llorejats passin d’herois a màrtirs i que El Mundo els pugui mencionar mai com a tals al costat del malaguanyat López de Lacalle.

En tot cas, aquest detall el passen per alt, els plomífers madrilenys, com el de la no existència a Catalunya des de fa anys de Terra Lliure, aquella banda terrorista –dissolta, per cert, gràcies als esforços també d’ERC, dirigida aleshores per l’Àngel Colom i Colom- que té en el seu balanç haver disparat un tret al genoll de Jiménez Losantos, presumpte intel·lectual i trist locutor que es veu legitimat, com a víctima que va ser d’aquell atemptat inqualificable, per tornar amb la seva verinosa llengua –a grans dosis, i amb la benedicció dels radiofònics bisbes catòlics espanyols- el mal que allò li va causar, i tornar-lo no pas a l’energumen que el va perpetrar, sinó a tots els ciutadans de Catalunya, a cadascun per la seva part alíquota de Culpa… Curiosament, a aquest personatge i a aquell malaventurat cas s’agafa com a un clau roent el premiat tricicle de lliurepensadors taxidermistes i columnistes a hores perdudes, per demostrar urbi et orbe el perfil exacerbat, radical, intolerant i extremista que caracteritza –no pas com altres- el nefast nacionalisme català).

El cronista d’El Mundo del Siglo XXI (!) fa tot seguit una breu semblança dels tres braus pensadors catalans i acaba dient, del darrer d’ells: En cuanto a Albert Boadella, columnista ocasional que ha dedicado su vida al arte dramático, ha hecho patente su lucha contra el pensamiento único nacionalista en ambos escenarios. Fundador de Els Joglars, una de las pocas compañías que no vive [sic, en comptes de viven, en plural] de subvenciones, Boadella ha llegado a estar en la cárcel por la representación de la obra ‘La Torna’. Sí senyor, així estan les coses entre Estepaís i jo: després d’insinuar, de manera abjecta, que a Catalunya la majoria de les companyies teatrals viuen del cuento i de la mamella oficial (i que per això i només per això tenen èxit), el cosmopolita diari castellà deixa que s’entengui (i deuen comptar que la inveterada ignorància espanyola ja farà la resta) que el senyor joglar de la plana de Vic ha estat engarjolat (aquest és el temps verbal que fa servir) per l’actual Gobierno nacionalista i la seva ortodoxia imperante, i es guarda molt de dir –aquí calla com un porc!- que l’obra es va representar durant els últims espeternecs del franquisme –quan la ortodoxia imperante imperava, aquella sí, a garrotades-, i que aquella peça teatral atacava els militars espanyols -que havien executat feia poc en Salvador Puig Antich-, que són els que van ficar el director de l’obra a la presó després de fer-li un consell de guerra…, i que són els mateixos que han imposat sempre, en nom propi o per compte d’altri, i amb els mètodes que tots coneixem, el seu nacionalismo intimidatorio a tots els pobres desgraciats que s’han atrevit a anar a contracorriente del seu pensamiento único, que era i és viure del cuento aquests últims 300 anys i els 300 anys vinents, si pot ser, si Déu vol (els seus delegats a la Conferència Episcopal preguen perquè així sigui) i el temps no ho impedeix.

Fermí Sidera Riera, veí del Sitjar, és col·laborador de La Farga de Salt
i membre del consell de redacció de la revista L’Atípic

[Fermí Sidera gestiona el weblog El Dret d’Herència Universal]

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)