El sol és un astre que els antics adoraven com si fos un déu. Probablement això passava en una època en què el temps predominant era més aviat rúfol, ennuvolat i trist. Però ara els meteoròlegs, instal·lats permanentment en situacions anticiclòniques, donarien, ben segur, la meitat del seu braç dret per un front de núvols, que els vingués a animar la jornada i a justificar -de passada- el seu sou. El sol l’adorem durant nou mesos, però a l’estiu ens el mirem amb cara de pomes agres, com si fos la causa de tots els nostres problemes mundanals. I és que en el fons som uns descreguts. [Postals d’estiu · Diari de Girona]

Quim Curbet és fill del barri de Sant Narcís
CCG Edicions