Tots estem sorpresos, indignats i astorats per tot el que està passant en el món dels polítics, dels que governen i dels que controlen el poder econòmic. Els fets que estan arribant a l’opinió pública són prou greus com per estar-ho.

En aquest ambient, és lògic que l’estat d’ànim dels ciutadans hagi rebut un impacte que pot acabar en una desil·lusió de la política, dels polítics i de la democràcia.

Jo he rebut aquest impacte i, malgrat els sentiments de desànim i de frustració que en un primer moment van generar aquests fets, he tingut forces suficients per reflexionar i veure que hi ha altres maneres de veure’ls. No vull treure força a la ràbia que generen totes aquestes irresponsabilitats, corrupteles, manipulacions, mentides, especulacions, explotacions del poble i d’altres immoralitats. No vull parar la força de la ciutadania enfront de tanta disbauxa. No vull reduir el pes de la justícia que ha d’actuar amb tota la contundència que les lleis dictin.

Vull veure que, per primera vegada en la història d’Espanya -i també de Catalunya- la societat i la democràcia està en la línia correcta de vigilar, descobrir, publicar, acusar i castigar als que han cregut que en democràcia tothom pot accedir a una parcel·la de poder i enriquir-se impunement. Estic segur que ha passat des de sempre que el poder ha campat tranquil·lament en corrupcions de tot tipus i abusos des de les institucions. Hi ha un subconscient col·lectiu que ens diu que en sistemes anteriors a la democràcia actual, el polítics no tenien l’idea ni la percepció que eren servidors del poble. La majoria dels governants tenia clar que ells manaven i ordenaven, i el poble devia sotmetre’s als seus imperatius. Amb aquesta mentalitat, el poble no tenia gaires opcions d’esventar totes les il·legalitats, immoralitats i enriquiments corruptes com els que tenim -ara- amb la nostra democràcia.

Hem de ser conscients que personatges indesitjables han existit sempre i continuaran existint. El que la democràcia ens ha aportat és la possibilitat d’investigar-los i expressar-los per a que arribin a l’opinió pública. Per això, l’opinió pública està realment sensibilitzada i indignada. No arribarem a descobrir-los tots. Ara bé, cada vegada, aquelles persones que assumeixin responsabilitats polítiques vulguin saltar-se de la llei hauran de pensar-s’ho molt per poder escapolir-se de la justícia. La democràcia ha lluitat per a que el poble recuperi el poder de vigilar i posar davant de l’opinió pública tothom que vulgui aprofitar-se.

No podem caure en la creença que la democràcia és llibertinatge i que ho permet tot. No podem creure que afeblir la democràcia és el camí a seguir. No podem pensar que si destruïm la democràcia les coses aniran millor. Són tòpics fàcils que podem fer molt de mal i facilitar que els que volen donar passes cap a la involució ho tinguin millor.

Pel contrari, hem de potenciar la democràcia, perfeccionar-la, enriquir-la, profunditzar-la de tal manera que la impunitat no tingui cabuda en la nostra societat moderna.

Eduard Herrero és professor de Filosofia i veí de Santa Eugènia de Ter