Mai no m’hauria ni passat pel cap que un dia hagués d’anar al teu enterrament. Ara en vinc. Érem molts. Gent estimada, amics, coneguts, i també vells rivals polítics que, quan eres viu no se sentien gaire prop de tu. Ara que ja no hi ets, lloen la teva trajectòria i obliden antigues picabaralles i enemistats. Segurament està bé que sigui així. Que quan una persona mor les memòries selectives dels qui l’han envoltat només conservin els bons records. Si avui ens haguessis vist per un forat (potser ho has fet, ets ben capaç) hauries fet un somriure murri d’aquells teus. Sobretot per la quantitat de dones, les teves dones, guapes, elegants i sempre disposades a compartir amb tu una xerrada interessant, una visita a una exposició, una representació de teatre, una sessió de cinema, un concert o un viatge.

Saps, sempre m’has recordat un xiprer -un arbre que tu, per cert, estimaves molt-. Llarg, estilitzat, elegant i sobri. Com els que ressegueixen els camins de la Toscana. Què farà ara la Toscana, sense tu? I Itàlia? I els arbres que tan bé coneixies? I les llibreries? I en Lluís i la Consol? I els festival de música de Girona, de Torroella o de Vilabertran? I l’Auditori de Barcelona? I el TNC? I el Lliure? I el Liceu? I la dansa? I el Truffaut? I les bestioles diverses que estimaves, tu que eres incapaç de manifestar en públic els teus sentiments més íntims, però que et delies per acaronar un gosset o un gat? Què faran els teus tres gats? Què farà, sobretot, l’Olaf? Què farem nosaltres?

És molt difícil comprendre que ja no hi ets, que no et trobarem pel carrer amb el teu gos, altiu i entranyable alhora. Com es mesura el dolor? Com, l’enyorança? Com es conté la memòria perquè no desbarri? Com es quantifiquen el desconcert i la perplexitat? Com es dosifica la ràbia? Què vol dir mai més? Què vol dir per sempre?

Corasson, segur que tu has tornat al teu Setè Cel particular, però a nosaltres ens has deixat a les fosques.

Pepa Bouis
és periodista, subdirectora de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) i col·laboradora d’eldimoni.com
[Text facilitat per l’autora a eldimoni.com]

*Josep Paulí era el corresponsal a Salt d’El Dimoni (1981) signant amb el pseudònim de Fomà Fomic