![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
Alguns estudiants de batxillerat de l’Institut vàrem tenir l’honor de rebre Iván Teruel a les nostres aules, el passat divendres 29 de març. Va venir a parlar-nos sobre els microrelats, gènere que coneix molt bé, i sobre el seu procés de creació.
Iván Teruel a l’INS FOTO: N.G.V.
Teruel començà parlant dels seus inicis en l’escriptura, que van ser els premis literaris de Sant Jordi a l’institut on ell estudiava. Va parlar-nos de com l’adolescència el feia creure que era el millor de tots, de com va obrir el seu blog literari, de com l’amor pot fer-te escriure (encara que ell creu que és una de les maneres més cursis d’iniciar-se en la literatura).
Com a la seva presentació a la Llibreria 22 de Girona, vàrem poder llegir alguns relats del seu llibre El oscuro relieve del tiempo. Com ja vaig comentar a l’article que vaig escriure en aquella ocasió, es tracta d’un llibre de microrelats però no hem de pensar que al ser uns textos curts no hi ha una història profunda. Al llegir el microrelat Amor filial, per exemple, no puc expressar amb paraules la cara amb la qual ens vam quedar els alumnes. I amb això vull dir que darrere aquests relats curts hi ha històries que deixen el lector sense paraules.
Històries pròpies, històries inspirades en experiències quotidianes, històries sorgides de l’observació de petits detalls… totes elles transformades en textos literaris.
Teruel té un forma de parlar que capta l’atenció, es fa escoltar, i és el que ens va passar a la nostra classe de literatura universal: quan va tocar el timbre, ens vàrem quedar tots asseguts, amb ganes de continuar, sense cap pressa per marxar. Així que, si teniu ocasió d’assistir a alguna xerrada d’Ivan Teruel, no deixeu d’anar-hi. No us decebrà.