George Orwell, a 1984, ho explicava amb una claredat extrema. La història es reescriuria cada dia en la societat paranoic-vigilant del Gran Germà. Aquella societat, que el milicià anglès va imaginar, és la que aquests dies ens sacseja amb notícies esfereïdores de bombardejos humanitaris i de kamikazes radioactius.

Gaddafi, que és el nostre enemic i que sempre ho ha estat. Gaddafi, que és un assassí i sempre ho ha estat, Gaddafi, al qui no venem armes i mai n’hi hem venut, ha acabat al final amb la nostra paciència i l’ataquem sense causar víctimes civils. Nosaltres mai causem víctimes civils. Aviat veurem passar pels nostres canals de televisió les corrues de mercenaris africans presoners i els podrem insultar i maleir. Ja tindrem el nostre minut d’odi. Almenys per un temps perquè, per a qui sàpiga llegir entre línees, el Gran Germà ja informa que el dictador no té recanvi i que ens podríem conformar amb una guerra a Líbia de baixa intensitat per un grapat de temps.

Varem fer el mateix a Irak. Saddam Hussein sempre havia estat el nostre enemic i mai l’hi havíem donat ajuda. Era un assassí i sempre ho havia estat, per això el varem penjar.

L’energia nuclear és i serà segura i sempre ho ha estat. Una climatologia excepcional ha causat petits problemes a Fukushima que gairebé estan solucionats. Res del que ha passat a Japó pot passar a cap altre central nuclear del món. Els que diuen el contrari són alarmistes, amb interessos obscurs i al servei d’enemics ocults.

El rei Mohamed VI del Marroc és el nostre amic i sempre ho ha estat. El president del Iemen és un home democràtic i sempre ho ha estat. Els Saud que governen la seva Aràbia són justos i equànimes i sempre ho han estat… que ajudin al califa de Barhein contra les protestes dels nostres enemics xiïtes, aliats de l’Iran n’és una bona mostra de la seva honradesa.

Els que, per joves, no han llegit 1984 de G. Orwell, que ho facin. Els que, per vells, ho van fer i ja no en recorden els detalls, que hi tornin.

1984!; això eren profecies i no les dels maies!