En 32 anys de democràcia han estat centenars els polítics que han passat per les institucions gironines. Alguns, uns pocs, continuen la seva tasca representativa; la majoria ha plegat veles i s’ha reintegrat a la vida laboral civil de la ciutat.

Hom suposa que no hi ha cap dificultat per, acabada la tasca representativa, retornar al lloc de treball del qual es prové i d’on provenen les garrofes. És una suposició en part falsa. Els professors d’Universitat, els qui fan feines liberals i els qui tenen negocis particulars tenen retorns més o menys plàcids, sovint perquè ja han anat simultanejant aquestes tasques durant la vida política en l’estricte marc de la llei de compatibilitats.

Hi ha feines que fan de mal tornar

Es produeix llavors allò que en l’argot polític se’n diu la recol·locació del personal, una espècie de llims laborals on, pels serveis prestats o esperant temps millors, s’aparquen polítics. El Senat és un gran pàrquing de polítics en trànsit o prejubilars. Ho són també els consells comarcals, la Diputació i diversos ens i entitats creats per la democràcia.

Sempre és interessant -i sa- en democràcia tenir informació d’on són els qui durant un temps han estat els representants del poble. Ni que sigui per desfer el mite popular que diu que són uns menjapans. Zoila Riera, Santi Niell, Rafel Mas, Ponç Feliu, Enric Pardo, Josep Brugada, Isabel Salamaña… han tornat als seus antics oficis sense dilacions. Francesc Francisco, Joan Bagué, Natàlia Molero, Maria Mercè Roca, Rafael Bruguera…, continuen en tasques polítiques. Costa més, en canvi, de saber la feina d’alguns altres polítics.

On és la Sra. Anna Pagans

On és la Sra. Anna Pagans després d’onze anys de regidora i nou i mig d’alcaldessa? Al mes de març passat, en una entrevista concedida a nois i noies de l’IES Santa Eugènia (escoltin entrevista a Els mil i pico, dins eldimoni.com), assegurava el retorn a la feina de professora a l’Institut Sobrequés on té la plaça. De fet, ho ha dit tant, s’ha publicat tantes vegades, que hi ha molta gent de Girona que es pensa que actualment està fent classes cada dia de la setmana a nois i noies d’entre 12 i 18 anys. Res més lluny de la realitat.

Li va arribar a meitat d’agost una oferta de la rectora de la Universitat de Girona per treballar a l’Institut Català de Recerca del Patrimoni Cultural, ubicat a l’edifici Monturiol del Parc Científic i Tecnològic de la UdG, “que no va poder rebutjar”. Entre els vocals del Patronat de l’ICRPC hi ha el director general del Patrimoni Cultural, el Sr. Joan Pluma. Els sona tot plegat? Tot és ben lícit, certament, però els alumnes i professors tenen dret a saber que la Sra. Pagans no ha tornat a les aules. [El nas de la bruixa · Diari de Girona]

Jordi Vilamitjana i Pujol
és professor de llengua i literatura catalanes a l’IES Santa Eugènia de Ter
i coautor del llibre IFP Sant Narcís 1952-1997: 45 anys de Formació Professional a les comarques gironines