Fa segles que un amic em va dir que calia recuperar el pont del Dimoni de Santa Eugènia de Ter. Antic i perdut. Pedres indexades i guardades al magatzem de l’oblit. Feinada baldera vaig pensar. A qui l’interessa Santa Eugènia? Barri d’extraradi, sandvitx entre Girona i Salt. És possible que algú digui que els diners del pont s’haurien de gastar en qüestions socials. Potser, però, allò que està bé és recuperar un espai llegendari. Remuntar-lo, fer una gran festa i després fer-lo servir perquè la construcció tornarà a estar arran de casa. Cal defensar el territori, un pont o un tros de costa entronca en allò que sovint s’oblida: la cultura. Hi ha gent que ha defensat el sentiment de poble de Santa Eugènia -territori d’allau, un dels braços de Girona on s’hi aparcava la mà d’obra-. Sortosament això ha canviat i Santa Eugènia és un lloc que ha recuperat la dignitat i no una perifèria subsumida entre el nord i el sud. La reconstrucció del pont representa un fet social de gran categoria. M’agrada descobrir que la utopia del meu amic serà realitat encara que no impliqui cap guany ni especulatiu ni econòmic, espero que no hi posin burots o peatges com en altres èpoques. El pont del Dimoni deixarà de ser una idea de fum, de fotos antigues i de modernes tirades digitals. Serà real. La vida és dels que viuen al seu poble. S’ha de tenir en compte la memòria i quan els avis moren convé fer un gest de generositat perquè les noves generacions descobreixin que viuen en una terra en la qual hi ha memòria. Espero veure el pont recuperat i passejar-hi i, és clar, anar fins a l’altre costat per donar la mà al Dimoni de Santa Eugènia de Ter, el millor que he conegut.

Vista del “nou” pont del Dimoni rearmat sobre el riu Güell INFOGRAFIA: RAMON RIPOLL (2014)