El bisbe Camprodon i el pont del Dimoni, vull dir. El 15 de desembre de 2002 es va inaugurar la que ha esdevingut la darrera parròquia construïda de bell nou a tota la diòcesi de Girona. L’arquitecte responsable va ser Arcadi Pla. Així es tancava la provisionalitat transhumant amb què havia viscut l’església de Santa Eugènia de Ter des de 1939, i la dels salesians a la ciutat de Girona des de 1871. El nou edifici de la comunitat parroquial eugenienca està situat al sector de Can Gibert del Pla, al carrer Campcardós, davant de la plaça de Pere Calders. Allà on les boles de la petanca roden i les bicicletes s’aturen a l’estació de la Girocleta. L’església on la passada diada de Tots Sants vàrem lliurar flors i tota la nostra estimació a la Núria Terés.

El vestíbul del complex parroquial, que dona entrada a l’església, el presideix una impressionant pedra original del desmuntat pont de Santa Eugènia sobre el Güell, suportada damunt una ampla superfície marmòria que porta gravat a pedra picada el text següent: “Primera pedra de la nova església parroquial de Santa Eugènia de Ter manllevada de l’antic pont del Dimoni i beneïda pel bisbe Jaume el 11-IX-2001”. Exactament fou així: l’Onze de Setembre d’aquell any, festa major a Santa Eugènia de Ter i Diada de Catalunya, tres hores abans de quedar-nos tots glaçats davant la televisió i viure/veure en directe el primer esdeveniment global que ha marcat el segle, per a mal.

El bisbe Camprodon beneïa la dovella numerada com la 111 (encara és visible la xifra, com es pot comprovar a la foto) per l’enginyer Agustí Palau Baquero el 1968 quan es desarma el pont amb la intenció de tornar-lo a armar i els eugeniencs l’empren provisionalment com a primera pedra de la nova església, tal com va acordar la comunitat parroquial. La inauguració oficial de 2002 la va formalitzar el bisbe Carles Soler i va participar a l’acte el ja bisbe emèrit Jaume, que s’havia jubilat un parell de mesos més tard d’aquell primer acte simbòlic de 130/140 quilos, el pes aproximat d’aquella dovella com recorda Joan Valls, recordat rector.

El 23 de desembre passat, l’Ajuntament de Girona anunciava que l’any que acaba de néixer veurà els dos arcs paral·lels bessons que conformaven el perfil del mític pont sobre el Güell al seu pas pel pla del Ter, quan es compleixen 660 anys rodons del seu contracte de construcció (1357); la bona notícia ha coincidit -luctuosament- amb la mort tres dies més tard del bisbe Camprodon. L’abat de Montserrat, l’eugenienc Josep Maria Soler, present a la missa en record del bisbe emèrit a Girona, ja ho havia deixat dit a la nova frontissa: “Cal dir que el nostre dimoni, essent eugenienc, no pot pas ser un dimoni dolent. És un geni bo -un eudaimon– com els que tenien els grecs clàssics“. Alguna cosa va tenir a veure Camprodon amb aquesta definició.

Vista del pont del Dimoni rearmat sobre el riu Güell INFOGRAFIA: RAMON RIPOLL (2014)