Can Ninetes i la Marfà van acollir, el dissabte -10 de març-, la 7a Jornada del Banc del Temps Pont del Dimoni de Santa Eugènia·Sant Narcís, amb el lema Altres sistemes són possibles. Però, de fet, tal com va advertir Ramon Macaya -president de l’Associació de Veïns de Santa Eugènia de Ter- a la inauguració de la jornada, no és que siguin “possibles”, sinó que són “necessaris” per moltes raons.

Música, inauguració… i primícia

FOTO: JOEL MEDIR i HEREU

La música de Son Barri va ser la prèvia a la inauguració. La van portar des de Can Ninetes fins a la sala d’actes de la Marfà. Va obrir l’acte el periodista Manel Mesquita que va recordar la gran manifestació feminista del dia 8 de Març i va reivindicar Santa Eugènia de Ter com a poble femení i feminista. Va començar per explicar que “Eugènia” vol dir, etimològicament, “la ben nascuda, la ben parida, la ben plantada”. Va explicar que moltes dones han estat importants en la història de Santa Eugènia de Ter i per això donen nom a carrers i places, com les dedicades a la militant obrera i activista veïnal Leonor Joher, a la mestra i primera dona regidora republicana a Girona Antònia Adroher, a la primera sindicalista catalana Isabel Vilà o a una de les “ideòlogues” del BdT Pont del Dimoni, l’eugenial Núria Terés. També va afirmar que el BdT ja havia tingut un primer resultat palpable: un grup de gironins volen tirar endavant un projecte de cohabitatge sènior a Sant Feliu de Guíxols; un model d’autogestió allunyat de les residències actuals.

FOTO: JOEL MEDIR i HEREU

Després va passar la paraula a Ramon Macaya, que va parlar del teixit associatiu de Santa Eugènia de Ter i de com aquest ha aconseguit grans fites… També va assenyalar que gent com els refugiats o les víctimes dels desnonaments necessiten altres sistemes. Finalment, va tenir un record per als presos polítics.

Llavors, va ser el torn de María Belén Álvarez, la presidenta del BdT Pont del Dimoni, que va definir l’associació com “una xarxa d’amics de diferents edats i procedents de diversos estrats econòmics i culturals”. Un espai on es valora tothom per les seves habilitats. També va assenyalar l’ajuda als refugiats com el gran repte d’aquest any, en què alguns ja han començat a estudiar castellà al BdT i se’ls han demanat activitats a canvi. Després de fer un repàs de tots els actes de la jornada, va aprofitar per animar la gent a penjar fotos al concurs d’Instagram que es va dur a terme durant tot el dia. Va acabar la intervenció cantant la tornada de Qualsevol nit pot sortir el sol de Jaume Sisa: “Oh!, benvinguts, passeu passeu…”

Finalment, va parlar l’alcaldessa de Girona Marta Madrenas. El primer que va fer, va ser recordar la seva etapa com a regidora de Santa Eugènia·Can Gibert. Una etapa en la qual va descobrir la força de l’associacionisme, “un valor republicà”, que fa que la societat sigui molt més digne. També va parlar del gran repte que és per les administracions l’habitatge i, en aquest aspecte, es va mostrar pessimista. Per acabar l’acte, va donar la notícia que les obres de reconstrucció del pont del Dimoni començarien el proper dia 27 de març.

Mandales, coneixement i autoconeixement

Era l’hora de gaudir de les diverses activitats i conferències que s’havien organitzat durant el dia. La novetat d’aquest any va ser l’organització de conferències i activitats tant el matí com a la tarda.

Per exemple, es va dur a terme el primer mandala col·lectiu: Un mandala per la pau i la llibertat. De fet, tal com diu el text explicatiu sobre el mandala: “Un mandala col·lectiu crea consciència sobre la importància de viure en comunitat, ens uneix, ens harmonitza, i apreciem el món amb una altra mirada; el plaer de fer coses amb sentit i creatives, de gaudir la vida, de viure.” Un mandala que es va anar omplint de colors durant tot el matí.

FOTO: JOEL MEDIR i HEREU

Mentrestant, es portaven a terme molts altres tallers. A la plaça de la Solidaritat [FOTO], hi havia el del mosaic compartit en què es dibuixava el símbol del Banc del Temps Pont del Dimoni. Aquest any, amb la novetat que també incloïa el símbol de la dona contra la violència de gènere. També es podia jugar partides d’escacs, amb el Club d’Escacs Santa Eugènia, o fer un taller de plastilina. Totes aquestes activitats van estar amenitzades amb la música de DJ Ramon.

Un dels espais nous d’aquest any era la torre de Can Ninetes. Hi havia una xerrada sobre agricultura ecològica que va donar Núria Nogareda i en què la va diferenciar de l’orgànica i la biològica. En aquest sentit, va parlar de la necessitat de respectar els processos naturals. Aquesta mateixa torre també va acollir a la tarda, el taller dels desitjos.

Mentrestant, a sota -en el vestíbul Maria Fontanet- s’hi podien trobar tallers que ja s’havien dut a terme altres anys com ara el d’aprendre a fer volar un dron o un altre sobre impressores 3D. Uns tallers que aconseguien captar la curiositat de grans i petits. A la tarda, l’espai estava dedicat als més petits amb conte-contes i manualitats. A part, també hi podíem trobar un espai de bellesa i perruqueria.

A la Marfà, es va fer una interessant xerrada sobre les criptomonedes, les noves monedes digitals que es volen allunyar del model capitalista per acostar-se més a un model basat en l’intercanvi. Però, també s’hi podien trobar altres tallers més analògics, però no per això menys pràctics com un de ganxet o un altre sobre com fer sabó natural.

L’hora de l’àpat

Entre tantes activitats i conferències, va arribar l’hora de dinar [FOTO DE CAPÇALERA]. Durant tot el matí i amb el menjar que havien portat els assistents, l’equip de cuina el va preparar. Un dinar variat en què podies triar des d’una fideuada o uns macarrons fins a plats vegans.

A l’hora de les postres, la Belén, la presidenta del BdT, va cantar tres cançons: Ombra mai fu, de Georg Friedrich Händel, Hallelujah, de Leonard Cohen i no podia faltar, en una jornada com aquesta, Imagine, de John Lenon. Les dues últimes cançons també van ser corejades pel públic.

A mitja tarda, també es va organitzar una xocolatada col·lectiva al hall de Can Ninetes. Tant nens com grans, van poder gaudir d’un vas de xocolata desfeta acompanyat d’un petit croissant.

Conferències i xerrades

Una de les xerrades era sobre la violència masclista, l’assetjament i la discriminació a càrrec de Núria Babot; la va dur a terme el Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD). Una xerrada que va voler trencar tòpics que solen córrer sobre aquesta xacra i en què es va donar dades preocupants com que 1.000 dones de Girona ja han passat per aquest servei des de l’any 2008. Un servei que inclou un equip de psicòlegs i una jurista. A més a més, d’explicar tot el procediment per denunciar una situació d’aquest tipus.

Una altra conferència va ser sobre com utilitzar els bancs del temps com a eina per integrar els refugiats. Bé, de fet, el primer que es va dir va ser que la paraula correcta no és “integració”, sinó “interrelació”. El banc del temps els ha de permetre, com qualsevol usuari, relacionar-se amb gent amb qui normalment no estarien mai en contacte. De fet, Pablo Lidoy -cofundador del BdT PdD- va lamentar que moltes entitats els enviessin refugiats per aprendre castellà i que després pocs hagin fet la contraprestació oferint una altra activitat a canvi.

Probablement, com es va dir, perquè no valoren les seves capacitats o perquè veuen la seva arribada aquí només com un trampolí per després fer un reagrupament familiar a altres països de la Unió Europea (UE) com Alemanya. Sigui per la raó que sigui, molts, després del trauma de la guerra i del refugi, no són conscients de l’alt potencial del qual disposen. Precisament, un d’aquests refugiats, l’Amir, va ser un dels que va viure més intensament les jornades: fotografiava i gravava tots els actes de les jornades, en el seu país era un periodista amb feina. Tota una metàfora del bo que representa el BdT, però també de tots els defectes d’una Europa, que tracta els refugiats com a simples números d’una estadística.

Finalment, l’última xerrada va ser sobre l’agència de viatges del BdT. S’hi van explicar experiències individuals sobre aquests fets. Una eina que serveix, a través dels intercanvis d’hores, conèixer noves ciutats i/o nous països. Aquí es va posar d’exemple l’intercanvi entre el BdT Pont del Dimoni i el de Berga.

Els gegants eugeniencs i la fi de festa

FOTO: JOEL MEDIR i HEREU

Els Gegants de Santa Eugènia de Ter (En Vicenç El Dimoni del Güell i Na Gènia La Nimfa del Rec) i els Capgrossos (L’Eugènia, En Tomàs i El Dimoni del Pont) van fer una volta per Can Ninetes i la Marfà acompanyats de les gralles. Una volta d’honor que va acabar a la Marfà.

Van arribar els parlaments finals. Ramon Macaya, president de l’AV Santa Eugènia de Ter, va ser el primer a parlar. Però, ho va fer disfressat amb el capgròs d’El Dimoni [FOTO]; així va explicar l’origen dels gegants i els capgrossos de Santa Eugènia de Ter.

Finalment, la presidenta del BdT, Belén Àlvarez, va fer el parlament de cloenda i va anunciar els guanyadors del concurs d’Instagram. Un petit refrigeri va tancar la jornada d’enguany, la 7a.

Una jornada que ens va fer visualitzar més que mai que altres sistemes no és que siguin possibles, és que són necessaris. Però, també que cal canviar la mentalitat i passar de veure les debilitats de les persones a veure’n i valorar-ne les seves capacitats.