/Poble
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dissabte, 20 abril de 2024 | 3a Època | Edició núm. 15.784 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Feu clic damunt la imatge i podreu veure la darrera acta de l'Ajuntament eugenienc, l'acte formal d'incorporació a Girona
ARXIU: EL DIMONI
IL·LUSTRACIÓ: EL DIMONI manipulant l'antic segell municipal eugeniencFeu clic damunt la imatge i podreu veure la darrera acta de l'Ajuntament eugenienc, l'acte formal d'incorporació a Girona ARXIU: EL DIMONI IL·LUSTRACIÓ: EL DIMONI manipulant l'antic segell municipal eugenienc
: : Poble > Entre 4 rius :: Jaume Fabre | 01·07·2003

L’annexió del municipi de Santa Eugènia de Ter a la ciutat de Girona, vista des d’avui

Jaume Fabre |

El 26 de juny del 1963 es va fer efectiva l’annexió a Girona dels municipis de de Ter, Sant Daniel i Palau-sacosta. Ara -2003- fa exactament 40 anys. L’expedient d’agregació s’havia començat a tramitar deu anys abans, el 1953.

Mig segle després, hom pot preguntar-se perquè Girona va plantejar-se d’obtenir més sòl (edificable) quan les perspectives urbanístiques de la ciutat eren encara molt lluny del que ara tenim davant dels ulls. Hom pot preguntar-se també si les agregacions han reportat beneficis i a qui ho han fet en una més gran mesura.

És un afer sobre el qual, en rigor, hom hauria de reflexionar en termes de grups de poder més que de racionalització dels serveis. Cada municipi, si hagués seguit independent, hauria crescut més o menys de la mateixa manera que ha crescut fins ara. La diferència està en què, des de 1963, les decisions sobre qui, com, quan i on havia de construir s’han pres des de la plaça del Vi i no des dels territoris on es trobaven radicats els interessos. El mateix pot dir-se de la correspondència entre recaptació d’impostos i taxes i la prestació de serveis. I cal no oblidar que, d’aquests quaranta anys, les decisions es van prendre sense control democràtic durant quasi la meitat del temps.

Però quan es parla d’agregacions de municipis hi ha un altre factor menys materialista i més irracional que acaba jugant un paper decisiu. És el sentiment de petita pàtria, la consciència de poble existent en els habitants de de Ter, Palau i Sant Daniel. Aquesta mena de petit nacionalisme o localisme és una realitat davant la que no es pot tancar els ulls. Va intervenir en la retrocessió de les agregacions de 1974-1976 de Salt i Sarrià i, si no ha fet possible que els altres municipis annexionats recuperessin la independència, és quelcom que, sobretot a de Ter, no ha desaparegut del tot. És un valor altament positiu, que ajuda a la integració i la vertebració dels habitants de l’antic poble, avui barri marcat per una personalitat que quasi s’ha perdut en un Palau-sacosta devorat per les noves urbanitzacions extensives o en un Sant Daniel poc poblat. Una personalitat que permet mantenir grups reivindicatius i d’autodefensa i, per tant, una més gran qualitat de vida basada no en els recursos econòmics individuals sinó en la solidaritat i el civisme.

EL PASSAT DILLUNS 7 de setembre

8 del vespre / Can Ninetes

Conferència «L’annexió del municipi de de Ter a la ciutat de Girona, vista des d’avui», a càrrec de Jaume Fabre, autor de Girona entre 4 rius i de la Guia d’escultures al carrer (Itineraris a peu i amb cotxe) -entre altres llibres-, historiador i periodista. Organitza: eldimoni.com [periòdic-e]

Text facilitat per l’autor i publicat originalment en Des del Nord a La Vanguardia
Jaume Fabre és autor, entre altres llibres, de «Girona entre 4 rius» i de la
«Guia d’escultures al carrer (Itineraris a peu i amb cotxe)», editats per l’Ajuntament de Girona

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)