Explica una llegenda gironina que hi havia una fadrina enamorada, que una nit d’aiguat a la baldor, oferí la seva ànima al Dimoni amb la condició de bastir un pont per tal de travessar el riu Güell per llançar-se als braços del seu amant, a qui no veia des de feia un munt de dies. El Dimoni va accedir a la seva proposta i li va prometre d’enllestir-lo en una sola nit, des de l’hora foscant fins a trenc d’alba. La noia, que era més viva que l’arna, atenta a la tasca del Dimoni va anar a sa casa a cercar un gall, i quan el pont gairebé estava acabat, mullà el gall amb una galleda d’aigua per tal que cridés un xic abans de trenc d’alba. El Dimoni aturà la construcció del pont, però ja estava gairebé acabat. D’aquesta manera l’astuta noia assolí el seu objectiu sense perdre la seva ànima tot enganyant al Dimoni.

Aquesta llegenda és una de les moltes que existeixen al voltant de la construcció del pont del Dimoni de Santa Eugènia de Ter, que fou construït a l’estil gòtic l’any 1357 i unia el barri de Sant Narcís, a Girona, amb l’antiga vila de Santa Eugènia, i per causa de les obres de desviació i canalització del riu Güell, es va desmuntar pedra a pedra l’any 1968 amb la intenció de reconstruir-lo en un altre lloc a causa del seu extraordinari valor arqueològic.

La història d’aquest pont desaparegut fa quaranta-cinc anys és la història de Santa Eugènia i els seus habitants. A hores i ja fa temps (1963) és un altre barri de la ciutat de Girona, però verament no és com un altre barri qualsevol. Ha mantingut d’una manera sòlida a la memòria col·lectiva dels eugeniencs i eugenienques la seva identitat, que es fonamenta en les seves arrels com a poble. Uns orígens que disposen d’una icona en forma de velles pedres que travessen un riu. I aquest símbol, malgrat no existir d’una manera física des de fa molts anys, ha romàs inalterable a la memòria col·lectiva del barri i la seva gent. És del tot curiós com un pont que no existeix està present, donant nom, àdhuc, a una humil rodona, a locals comercials, al periòdic electrònic eldimoni.com, als retallables per als nens i nenes de l’Escola Montfalgars, a tots els actes de la seva Festa Major…

Les seves antigues pedres numerades van patir una forçada peregrinació, essent així que primer foren dipositades en un espai municipal, més tard al Cementiri de Santa Eugènia i, finalment, a uns magatzems municipals de Mas Xirgu, sempre a la pacient espera de què el govern municipal gironí de torn executés les eternes promeses no complides. Ara el pressupost municipal de 2017 inclou una partida específica per a la reconstrucció del pont del Dimoni prop del seu lloc originari. Tant de bo no sigui un altre acte de màrqueting electoral com tots els anteriors, i l’Any Nou porti, per fi, la reconstrucció d’aquest símbol sentimental de Santa Eugènia de Ter.

Ai cabàs! No estem en un País de Cucanya ni molt menys, però la perseverança i l’estima dels eugeniencs i eugenienques pel seu barri ben bé mereix que es basteixi novament el seu pont, encara que no sigui, com explica la llegenda, en una sola nit.

Vista del pont del Dimoni rearmat des de la plataforma del Col·legi Groc (Escola de Santa Eugènia) INFOGRAFIA: RAMON RIPOLL (2014)