/Els mil i pico
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dissabte, 31 juliol de 2021 | 3a Època | Edició núm. 14.790 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

: : Els mil i pico > Actualitat INS | 19·02·2013

:: ANY ESPRIU EXCLUSIVA > «Jahel» (2)

Eduard Díaz i Dolors Vilamitjana |

I. Dèbora

Dèbora, muller de Lapidot, regia Israel amb el nom de Jehovà. Era vella, molt vella; sempre l’havien vist igual els homes més ancians d’Israel. Esdentegada, amb les pestilents grenyes disseminades pel seu crani, com arbres esqueixats en una nit tempestuosa. El nas, com el bec de l’àliga que habita al Líban; els seus ulls, de la duresa de l’acer, miraven amb cobdícia al seu voltant. El cos, esquelètic, anguniosament immòbil. Però en ella residia l’Esperit Suprem. Asseguda sota una palmera, entre Rama i Betel, en el mont Efraïm, feia justícia en nom del Poderós.

Sabé aquesta dona que Jabin, rei d’Asor, havia enviat un exèrcit per sotmetre Israel. Y determinà oposar-se als plans de l’invasor. Per inspiració divina els cabdills de les dotze tribus manà cridar. I tot Israel respongué a la seva crida. Vingué Samuel, de Betània, envoltat de les seves hosts; i Jerobaal, amb els seus valents homes d’ Engaddi; i Simeó, el de la llarga barba, amb els seus. Acudiren els homes de les comarques rients de l’Hebró i els que habitaven les tòrrides terres del Desert. I els de Gad, Aser, Zabuló es van reunir també sota la palmera de l’Efraïm. Davant hi anava Barac, de la tribu de Neptalí.

Dèbora, es dirigí a Barac i li parlà així: «El Senyor et mana que agafis deu mil combatents i pugis amb ells al Tabor. Conduirà Ell a Sisarà, general d’Asor, amb tot el seu exèrcit al torrent Cison i el posarà a les teves mans. Aquesta és la voluntat de Jehovà, Déu dels Exèrcits.»

Barac obeí. Hi anà i ocupà el Tabor. L’endemà Sisarà travessà el Cison. Caigueren els homes d’Israel sobre els d’Asor i feren una gran mortaldat. L’aigua del torrent enrogí; l’aire s’omplí dels laments dels ferits i de les imprecacions dels presoners. Sis mil mans foren tallades i portades en triomf a l’Efraïm.

Però Sisarà, el general dels homes d’Asor, pogué escapar de la matança. Muntà en el seu carro tirat per resistents cavalls i fugí.

II. Jahel

(…) I arribà, al vespre, vora una tenda. A prop, dos camells rumiaven llunyanes mengies amb la pacífica tranquillitat d’animals destinats a l’esclavitud de penosos treballs. Era l’hora que el sol davalla, lentament a l’horitzó.

Una silueta de dona destacà de la tenda; portava una gerra sobre el cap. Es dirigí a una font i l’omplí. Era aquesta dona bella, però els seus ulls, negríssims, tenien la mobilitat desconfiada i trista de hiena del Desert.

Sisarà s’apropà i demanà que li donés de beure, ja que les seves goles estaven seques; que el deixés descansar, ja que el seu cos estava fatigat. Ella mirà amb curiositat la brutícia dels vestits d’aquell home, la pols dels seus cabells en desordre. Digué: «Et donaré de beure i et deixaré reposar però per un temps breu. Si, Haber, el meu espòs, se n’assabentés, et mataria. Així doncs, abans que arribi hauràs de marxar.»

Parlà així, i introduí Sisarà sota la tenda, i li serví una gerra plena de llet. L’ esgotà d’un glop i quedà pesadament dormit.

III. Mort de Sisarà

La dona sortí per donar menjar al bestiar. I es preguntava qui era l’home que dormia allà, sota la tenda. Vingué a pertorbar els seus pensaments una veu que la cridava; era la d’Haber, el Cineo, el seu espòs: «Jahel, Jahel! Els fills de Jacob han triomfat plenament en el Tabor. Avui es dia d’alegria per Israel. Però Sisarà, el general d’Asor, ha escapat de la matança. Barac ofereix tres-cents caps de bestiar per la seva.»

Llavors comprengué Jahel qui era el que reposava a casa seva, i la cobdícia entrà a la seva ànima… Lentament, sense apressar-se, es dirigí a la tenda; hi entrà; veié un home dormit, i, serenament, agafant un martell i un clau afilat, li donà a la templa.

Escoltà que el seu marit la cridava perquè donés de beure al bestiar. Agafà una gerra, la posà sobre el seu cap, i lenta, tranquil·lament sortí.

Enfosquia…

Traducció de l’original en castellà de Eduard Díaz Jiménez, alumne de 2n Batxillerat de l’IES Santa Eugènia. Supervisió de Dolors Vilamitjana i Carandell, professora del Departament de Català

Traducció del primer llibre de Salvador Espriu,
«Israel», escrit en castellà (1929), quan l’autor només tenia 16 anys

0. Espriu, escriptor precoç
1. Portada
2. Jahel
3. Ruth
4. El Santuari de Xiló
5. Abigail
6. Abisag
7. Magnificència
8. Jezabel
9. Bethulia
10. Abans de l’amor

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)