/Opinió
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dimecres, 20 octubre de 2021 | 3a Època | Edició núm. 14.871 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

IL·LUSTRACIÓ: MÁXIMO [El Pais·07·12·2005]IL·LUSTRACIÓ: MÁXIMO [El Pais·07·12·2005]
: : Opinió > Les sitges del Sitjar :: Fermí Sidera | 01·12·2005

«Antes español que sencillo…»

Fermí Sidera |

L’últim ha sigut en Máximo, el gran ninotaire del diari El Pais, amb la publicació el 7 de desembre, l’endemà del dia de la Inmaculada Constitución, de l’acudit que acompanya aquestes línies: Todos, tots els espanyols, deu voler dir, menos algunos -qui deu voler dir?-, estimen la Constitució del 78, que tants beneficis ha donat al país, a Espanya, s’entén. En un país acostumat a resoldre les coses a bufetades i declarant la guerra a tort i a dret, la gent del susdit país flipa, ara i aquí, que amb un instrument legislatiu com aquest -al capdavall un inofensiu llibre ple de lletres, de paraules, articles i apartats, que funciona sense pólvora ni dinamita, i que no fa morts ni ferits-, que va néixer de rebot, d’una sèrie de rebots i caramboles que van aconseguir esquivar els sabres dels militars espanyols, sempre disposats a pronunciarse, en comptes d’acatar les ordres que els pronunciaran o pronunciasen a cada moment els polítics de torn, que se suposa que és així com van les coses en els països civilitzats i en els estats de dret (i no en els que acostumen a fer anar drets els ciutadans, com ha passat inveteradament en aquest locus amoenus que en diuen Espanya, Estat Espanyol o Estepaís, segons qui en parli), que amb un simple San Jerónimo book, es pugui també anar fent bullir l’olla. Estan tan sorpresos, els espanyols de debò, del fet que la seva indissoluble unitat hagi aguantat tant de temps sense dissoldre’s sense necessitat de fer servir la cola militar (només es troba en forma de subtil amenaça en un dels articles de la Carta Magna, però tan subtil que gairebé no es pot esnifar), és a dir, troben tan increïble que amb democràcia i tot, i amb totes les formes de la democràcia –i la Constitució entre les més notables, les de més pompa i prosopopeia, de les més solemnes i de les que més vesteixen la mona-, es puguin obtenir els mateixos resultats, això és, que el negoci continuï rutllant, que no és estrany que s’hi aferrin amb tanta força, amb una tenacitat que proporcionalment no la supera ni una paparra amb el seu gos.

I en aquesta comunió dels sants s’hi troben tots. Tots menos algunos. Ells, tots i totes, no ho entenen, no poden entendre que n’hi hagi alguns que quieren ser diferentes, tan bé que s’hi va, a cavall d’aquest tatano tan guai i tan divertit…! Podria passar que no s’ho plantegessin bé, que hi hagués gent no que volgués ser diferent d’ells, sinó que ho fos, simplement, de la mateixa manera que són diferents les pomes de les peres, per molt que algú pretengui que siguin iguals. Però aquesta possibilitat ni els hi passa pel cap: tots i totes amants de la mateixa Constitució. I s’ha acabat el bròquil.

Aquesta il·lusió col·lectiva afecta, tanmateix, tots els ocells de la gàbia. Catalunya pensa que en aquests 25 anys el món ha canviat, i que seria bo fer un Estatut adaptat als nous temps. Espanya, en canvi, pensa que si algo funciona, para qué vas a cambiarlo?, i diu que nasti de plasti. I Catalunya reclama, esmaperduda: «On són els espanyols progres, que n’hi ha, que jo n’he vist? On són els polítics espanyols, els professionals espanyols, els artistes espanyols que ens entenen?», sense entendre tant de silenci insolidari, tan poca complicitat dels seus aliats espanyols en altres ocasions, en altres causes.

Potser és que es tracta d’una qüestió de prioritats, de substància i accident, de substantiu i adjectiu. Perquè, fem un petit experiment: si en comptes de polítics espanyols, per exemple, parlem d’espanyols polítics, les coses comencen a fer-se una mica més clares. I aleshores s’entenen una mica millor les estranyes postures, els sorprenents posicionaments dels espanyols polítics, siguin de dretes o d’esquerres, tant se val; o dels espanyols cantants, i dels espanyols artistes en general, que poden ser enrotllats d’allò més, però fins a un límit, límit que coincideix amb els límits, mentals i geogràfics, de la seva indivisible nació de nacions (un altre invent retòric prodigiós, i també la mar de pràctic)… I podríem anar seguint: amb els espanyols banquers, els espanyols empresaris, els espanyols jutges i magistrats, els espanyols ciutadans del carrer…, i els espanyols bisbes, propietaris d’una espanyolíssima emissora de ràdio cristiana que en comptes de defensar l’amor cristià, com semblaria natural, propaga l’odi contra els dissidents, o simplement diferents, de la seva Una i Trina Nació: és una qüestió de prioritats. Sembla mentida, des de Catalunya ens en fem creus, però és així. I és així per una raó molt poderosa: perquè amb les coses de menjar no s’hi juga.

Txascarrillo de Fermí Sidera Riera, veí del Sitjar i col·laborador de la revista La Farga de Salt
[Fermí Sidera gestiona el weblog El Dret d’Herència Universal]

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)