L’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) va atorgar dijous -27 de març- la 24a edició dels Premis ACCA de la Crítica d’Art 2007. L’acte de proclamació i lliurament dels premis va tenir lloc, a les 7.30 de la tarda, a l’auditori del Macba (pl. Joan Coromines de Barcelona).

Pel que fa al premi a publicacions -llibres d’autor-, el treball de l’historiador, veí del Güell-Devesa i col·laborador d’eldimoni.com Narcís Selles Rigat, Alexandre Cirici Pellicer. Una biografia intel·lectual, ha estat premiat pel detallat estudi sobre l’aportació intel·lectual i política d’Alexandre Cirici Pellicer a la cultura i a l’art català des d’una perspectiva biogràfica i pel suport editorial (Editorial Afers) a un llibre d’investigació. [acca.cat]

lexandre Cirici Pellicer (Barcelona 1914-1983) és un dels noms més rellevants de l’artigrafia catalana de la segona meitat del segle XX. Va formar part del grup d’escriptors que iniciaren la renovació de la crítica, l’assaig i la historiografia artística a l’Estat espanyol durant la dictadura franquista. Fou dels primers tractadistes a atendre l’art més actual i a incorporar nous mètodes i models d’anàlisi. Durant la postguerra va militar en la resistència antifranquista i, anys més tard, va participar en la constitució de l’Assemblea de Catalunya i del PSC. En les primeres eleccions democràtiques va ser elegit senador, un càrrec que renovà en les dues següents legislatures. També va formar part de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa. La seva aportació intel·lectual és indestriable del seu compromís cívic i cultural i d’una marcada voluntat d’intervenció pública. Professionalment treballà de dissenyador i publicitari, i alhora exercí la docència en diversos centres barcelonins. Va ser el primer director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona i la seva secció de crítica d’art a la revista Serra d’Or es va convertir en una de les més influents del país i, alhora, de les més receptives als canvis i transformacions experimentats per l’art i la societat contemporanis. Va participar en nombrosos congressos d’estudis artístics arreu del món, llibres seus es van publicar a Nova York, París, Milà o Ginebra, i l’any 1978 va ser elegit president de l’Associació Internacional de Crítics d’Art.

Alexandre Cirici Pellicer. Una biografia intel·lectual és la primera aproximació global a l’obra d’Alexandre Cirici Pellicer en els terrenys de la crítica, l’assaig i la història de l’art. La investigació vincula l’anàlisi crítica de la producció artigràfica de Cirici, especialment la dedicada al segle XX, amb la peripècia vital del personatge en el si de la societat que va acollir-lo i que alhora fou objecte dels seus afanys. De manera que l’atenció cap a allò individual serveix com a fil conductor per penetrar en allò social i atendre la complexitat que regeix aquesta relació. La caracterització que s’hi fa de l’obra de Cirici consisteix bàsicament a explicitar, a partir de l’estudi dels seus principals treballs, els referents ideològics, les bases teòriques i de pensament, i els diversos mètodes analítics i interpretatius que va utilitzar -i dels usos que va fer-ne- a la llum de les distintes conjuntures. Uns models que l’autor va anar conformant i modificant tant a partir del desenvolupament de la seva lògica interna com de l’intercanvi i la confrontació que va establir amb altres projectes presents en l’arena artística i sociocultural del país. També són objectes nuclears d’interès el rol jugat per Cirici en la construcció discursiva de corrents i tendències artístics, o l’estudi de les relacions entre Alexandre Cirici i Antoni Tàpies, atès el lloc prioritari que un i altre van jugar en els seus camps respectius durant una bona colla d’anys. El treball fa un ús exhaustiu de les fonts arxivístiques, hemerogràfiques i de la història oral. Hi destaca la utilització d’una nombrosa documentació inèdita que, al costat de llibres i articles, inclou l’epistolari i el bloc personal de notes d’Alexandre Cirici, que abraça de l’any 1948 a 1963.

L’autor: el veí Narcís Selles

Narcís Selles Rigat, veí del Güell-Devesa, llicenciat en Filologia i doctor en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva primera obra d’investigació fou Marià Vayreda i els corrents esteticoideològics a Olot (1986), Premi-Beca de Recerca Ciutat d’Olot. Durant la segona meitat dels anys vuitanta s’interessà per la sociolingüística i participà en diversos treballs i enquestes. A mitjan anys noranta es decantà definitivament cap als estudis d’història de l’art. És autor del llibre Art, política i societat en la derogació del franquisme (1999), i coautor de Grup Tint-2 (2004) i Art a Olot durant el franquisme i la transició a la monarquia parlamentària (2006). Ha participat en les obres col·lectives L’art a finals del segle XX (2002), Diccionari d’historiografia catalana (2003) i 60’s versus 80’s (2004). Ha publicat en revistes com Revista de Girona, Estudis Històrics de la Garrotxa, Transversal, Locus Amoenus, L’Avenç, Papers d’Art, Brumaria o www.eldimoni.com. També ha tingut cura d’exposicions i ha col·laborat amb museus, universitats, centres d’art i manifestacions artístiques vàries. L’any 2004 va rebre el Premi de la Fundació Espais a la Crítica d’Art. El projecte d’aquest treball sobre Alexandre Cirici va obtenir la Beca d’Humanitats de la Fundació Enciclopèdia Catalana (2001). Forma part del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona.

El llibre: Alexandre Cirici Pellicer

Títol: Alexandre Cirici Pellicer. Una biografia intel·lectual
Autor: Narcís Selles Rigat
Col·lecció: Personatges, 8
Editor: Editorial Afers
ISBN: 978-84-95916-75-4
2007, 396 pp.

Editorial Afers, de Catarroja (País Valencià)

El 28 de novembre de 2007, a l’auditori de la Fundació Antoni Tàpies (carrer Aragó, 255 de Barcelona), es va presentar el llibre Alexandre Cirici i Pellicer. Una biografia intel·lectual, de Narcís Selles, veí del Güell-Devesa i col·laborador d’eldimoni.com. Varen intervenir Albert Aixalà (director de la Fundació Rafael Campalans), Mercè Vidal (historiadora de l’art i professora de la Universitat de Barcelona), Vicent Olmos (editor) i Narcís Selles (historiador i autor del llibre).