A requeriment El Dimoni, que m’ha recriminat perquè no seguia col·laborant en el periòdic electrònic eldimoni.com, l’hi he promès alguna cosa. Ell, bonament, m’ha donat una idea: escriure sobre un edifici de la carretera que porta el nom del antic poble, Santa Eugènia de Ter… i com que tu ets veí de Santa Eugènia i a més hi vius en aquest edifici…. Jo no em conformo amb un edifici. És un repte i pretenc sorprendre als internautes diabòlics, no amb un edifici, sinó amb molts… els que conformen el nucli de Santa Eugènia de Ter. Em sabria greu, però, avorrir. Intentaré fer-ho tot planer, a petites dosis i en un pla col·loquial, lluny d’intel·lectualismes recalcitrants (vaja, ja em surt l’estil planià!).

Comptar els passos

És precisament Josep Pla qui en el seu Petit món del Pirineu, de 305 pàgines, dedicades al poble de Cadaqués, quan explica que es va entretenir a comptar els passos que hi havien entre Es Pianc fins a Es Llaner, i ens ho confirma així: vaig comptar-los i en sortien 1.620. Bé, aquí entenc que jo puc entretenir-vos i entretenir-me fent passejades pels nostres carrers, explicant coses dels mateixos i també el número de passos que he trobat en les meves passejades, que espero os siguin plaents.

Carrer de Santa Eugènia de Ter (I)

Iniciarem aquesta primera passejada a la casa que porta el número 2 del carrer de Santa Eugènia, que fa cantonada amb la ronda Ferran Puig. Anem doncs, direcció Salt, tal com es deia abans.

I anem per la nostra vorera -la dreta- la dels números senars, fins trobar el pas elevat del tren, el viaducte de 1973. Ens trobem al encreuament amb el carrer Tomás Mieres. El seu recorregut coincideix, des de fa anys i panys, amb el de la via del ferrocarril M.Z.A. (Madrid-Zaragoza-Alicante), que comptava amb un pas a nivell amb barrera a la cruïlla amb el carrer que passegem, que produïa un embús considerable, i d’això fa ja més de trenta anys! Una placa encastada a la paret ens diu que Tomás Mieres era jurista (1400-1474). Per saber més anem a la recerca de La ciutat de Girona, de Carles Rahola: Fou conseller i fiscal patrimonial d’Alfons el Magnànim. Al 1439 va escriure la seva obra fonamental…, el títol de la qual renuncio a donar-vos-la pels pocs coneixements de llatí que tinc.

Seguim, però no vull oblidar dir-vos que aquest carrer, llarg això sí, disposa de tres codis postals: dels números 1-2 al 9-26, té el 17001; del 11-28 al 67-100, té el 17005; i del 69 fins al final, el 17006.

Farem uns passos més, fins trobar el tram final per avui -de la vorera dreta- es l’encreuament amb el carrer Canonge Dorca. La placa diu Canonge Dorca. Escriptor (1736-1806). De Dorca podem dir que alguns autors afirmen va néixer a Olot, encara que va passar la seva infantesa a Girona. Va estudiar a la Universitat de Cervera. De les seves més famoses obres trobem Los Santos Mártires de Gerona (1806). Aquí tanquem per avui la passejada per la vorera dreta, la casa núm. 38.

La Torre Girona, a 275 passos

	FOTO: TONI VILCHES

Davant per davant, tenim un edifici emblemàtic, criticat quan es va projectar i més quan es construïa (jo mateix ho feia, interiorment… no és pot dir mai d’aquesta aigua no en beuré… ara intento ser feliç vivint en la Torre Girona). Bé, fins aquí us dic els passos trobats per mi i comptabilitzats, 275.

De la meva hemeroteca, instal·lada al traster que em pertoca a l’edifici en qüestió, us presento un petit recull de premsa:

	Una imatge extreta del Diari de Girona de febrer de 1995: on hi havia el solar de la fàbrica Cornellà FOTO: JORDI RIBOT [DdeG]

Diari de Girona (09·02·1995). Foto històrica. Es veu encara l’edifici Cornellà a l’esquerra, mentre que a la dreta l’entrada a uns locals que feia servir Transports Corcoy, empresa radicada al mateix carrer. Tot és història, com deia. Els titulars eren aquests: Una promotora barcelonina construirà un dels edificis de més altura de Girona. Tindrà 42 m d’alçada i 12 plantes.
El Punt de l’endemà (10·02·1995) presentava una imatge virtual i anticipava amb els seus titulars: Construiran un bloc el·líptic de dotze pisos al costat del Parc Central de Girona. Els arquitectes Lluís Domènech i Roser Amadó també han estat autors de la Fundació Tàpies. Ja anticipava el periodista que, com que el Pla General establia que els blocs no poden superar els sis pisos i aquest es preveia una torre el·líptica de 12, portaria cua.
Revenda (04·08·1996). Una imatge per al record. L’edifici Cornellà a terra.
Diari de Girona (24·09·1996). Continuen les obres de Torre Girona.
Diari de Girona (18·10·96). Un fet, ocorregut durant les obres. Mort d’un alemany que va caure daltabaix de la Torre Girona. Les causes de la mort no es varen saber, tampoc ara. Llavors estaven construint el pis número 10.
El Punt (24·11·1996). S’anunciava el pàrking que es faria a l’entorn de l’edifici, que ja estaven les seves estructures al pis núm. 12. Encara es veu l’enorme grua. L’oposició de l’alcalde Nadal, Sarquella, es lamentava que durant 17 anys ha criticat els ‘bolets’ de la plaça de Catalunya i ara amb la Torre Girona, un edifici de 12 plantes n’elogia la construcció.
Diari de Girona (28·11·1996). Continuen a bon ritme les obres de Torre Girona.
El Punt (13·11·1997). El ‘downtown’ gironí. Inversors gironins obren un restaurant de temàtica a l’americana.
Diari de Girona (18·11·1997). Construeixen un nou aparcament al Parc Central. La plaça dura, la veritat ha resultat, és molt espectacular i americanitza el lloc. A la foto que acompanya a la notícia, es pot veure l’edifici acabat, ja amb la gent que hi viuria.
El Punt (13·08·2005). Ja portava 8 anys de vida l’edifici i un fet fortuït va provocar aquest titular: Un incendi en un centre d’estètica va confinar els veïns d’un gratacel a Girona. Per sort, tot va quedar en un ensurt, tot i que el foc va mobilitzar vuit dotacions dels bombers.