/Paulo Freire
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
divendres, 19 desembre de 2014 | 3a Època | Edició núm. 12.374 | Última actualització: 20.23h | Pla de Ter (Gironès)
Print Friendly

Els mil i pico

: : Els mil i pico Nadal a l'Institut L’aparició a determinats punts estratègics, de les caixes del “Gran recapte”, assenyalen aquests darrers cursos, l’inici d’un període que podríem anomenar, nadalenc. Una època de tardor tardana entre finals de novembre i primeres setmanes de desembre que ens obrirà definitivament les portes de l’hivern. Dies i setmanes a cavall entre l’acabament del primer trimestre del…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv


Sebas Parra escolta la intervenció de Xavier Besalú, dijous -19 d'abril- a la Biblioteca de Salt. Núria Pòrtulas i Joan Antoni Sorroche també hi foren presents FOTO: MIQUEL PAGÈSSebas Parra escolta la intervenció de Xavier Besalú, dijous -19 d'abril- a la Biblioteca de Salt. Núria Pòrtulas i Joan Antoni Sorroche també hi foren presents FOTO: MIQUEL PAGÈS
: : Paulo Freire > Opinió | 19·04·2007

Vuit qualificatius i tres preguntes a propòsit del llibre de Sebas Parra «L’Escola d’adults de Salt: una mirada apassionada» [text de la presentació]

Xavier Besalú |

Un llibre estrany

«Una gent de Madrid em va encarregar la redacció del text d’un llibre sobre l’experiència de l’Escola d’adults de Salt des de la perspectiva intercultural…» «Uns amics i amigues del Departament de Pedagogia de la UdG em van demanar fer una edició catalana del llibre encara no publicat…» «Consta, doncs, de dues parts: una traducció de l’original castellà, i un Epíleg final…»

Un llibre incomplet

Una imatge de la Kropotkin, amb els assistents a la presentació del llibre de Parra FOTO: MIQUEL PAGÈS

No només perquè «el Pla d’acollida i formació de Salt, l’experiència més observada, analitzada, participada, debatuda i avaluada que conec en trenta anys de pràctica professional en l’educació de persones adultes, no va merèixer una avaluació final i ens va deixar sense pena ni glòria pedagògica…»

Sinó perquè, a més, ens deixa sense la transcripció del Tríptic de la glòria, tres iròniques peces -se’ns diu encara per fer-nos més dentetes- titulades: «Les veremadores alegres; la palanganera; i el mosso i el guardatermes, juntament amb el señorito. No ho faig, perquè les veremadores alegres tenen noms i cognoms i ja han aparegut en aquesta història; i també en té la palanganera. I, per descomptat, el mosso i el guardatermes i, faltaria més, el senyoret… podrien ferir, sinó la teva, la sensibilitat d’algun lector o lectora o de les persones interessades.»

Un llibre coral

L’índex onomàstic de les persones que acompanyen i sostenen l’autor i que, directament o indirecta, han contribuït amb les seves paraules, accions i afectes a donar forma a aquest llibre és nombrosíssima. Començant per darrera del llibre: Pep Caballé, Vicenç Huedo, Paco García de Haro, Miquel Soler Roca, Joan Subirats, Marta Mata, Salvador Sunyer, Toni Negri, Maria Rosa Terradellas, Roser Batllori, jo mateix, Dolors de Ribot, Carles Serra, Pepa Bouis, Empar, Mercè, Ramonet, Ferran, Mariona, Rita, Martí, Maria, Violeta Parra, Manuel Rivas, Manuel Barbero, Joan Colomer, Manel Mesquita, Pere Soler, Jordi Vilamitjana, Quim Curbet, Dardo Soria, Francesc Carbonell, Samba Kubally, Yaoub Saoudi, Jaume Botey, Pedro el Cojo… i plego -i en demano disculpes als no citats explícitament- perquè la llista es doblaria amb facilitat.

Un llibre sagrat, mitològic

El llibre i l’autor FOTO: MIQUEL PAGÈS

Ho dic en el pròleg: «hi ha uns personatges imprescindibles en la trajectòria d’en Sebas, unes línies mestres del seu pensament, uns referents emblemàtics i persistents. Són, per ordre cronològic: Karl Marx, Paulo Freire, Eduardo Galeano i Orlando Pineda.»

Ho ha explicat el mateix Sebas

«Des d’un punt de vista polític, cal dir que som segurament producte de les idees marxistes, som fills i filles de Marx. Aquesta sensibilitat davant les injustícies, aquesta solidaritat de classe, aquest sentir-nos especialment commoguts davant de qualsevol agressió, és evidentment fruit del pensament marxista.»

Paulo Freire, el més gran pedagog del segle XX, és una presència constant en aquest llibre. Ho és de manera literal, però ho és també en els intangibles, impregnant les idees, les intuïcions, les reaccions, els principis i les pràctiques. És una presència sedimentada, fruit de múltiples lectures i relectures, de pràctiques i militàncies…

Eduardo Galeano, l’escriptor uruguaià, és per a Sebas Parra el mestre per antonomàsia de la comunicació i de la informació: «Jo crec que la seva obra, amb un estil fet d’ironia, de sensibilitat, de sarcasme, de tendresa, de poesia, de militància, de duresa, de profecia, de denúncia, d’esperança, és un model a imitar per la gent preocupada per la comunicació educativa, tant personalment com institucionalment.»

I, clar, Orlando Pineda, el maestro Pineda, el flamant nou Director Nacional de Educación de Adultos del Ministeri d’Educació del nou govern de Nicaragua, com hem sabut fa poc, sense cap mena de dubtes la influència més pregona i més fèrtil del pensament i de l’acció del Sebas Parra dels darrers anys. Una impregnació feta d’amistat i de moltes hores de treball i de pláticas, tant a Nicaragua com a Catalunya.

Un llibre rigorós, dur, a les antípodes del pensament dèbil

Sebas Parra va acomidar-se així de Salt FOTO: M. PAGÈS

«No és cap assaig sociològic, històric o pedagògic», ens diu. Però no és veritat del tot: perquè és un llibre ple de dades, que fa un retrat de Salt, que farien bé de llegir-se tots aquests ciutadans que, en presentar-se a les properes eleccions municipals, formulen projectes i avancen solucions per als problemes de la vila de Salt; que farien bé de llegir-se tots els ciutadans que el dia 27 de maig exerciran el seu dret de vot, i també aquells altres que s’estimaran més no fer-ne ús, com una mena d’objecció de consciència davant de tanta grisor, tant distanciament, tanta deserció i abdicació de la classe política a tots els nivells.

Perquè és un text curull de bona pedagogia, aquella que entén que l’educació es dóna en qualsevol dels espais socials on es formen les consciències; aquella que s’interroga sobre els múltiples mecanismes de producció i reproducció de les opressions de classe, de gènere o d’ètnia a través de la cultura de les escoles, dels mitjans de comunicació o de la publicitat…

«És una mena de crònica sentimental d’una experiència col·lectiva i irrepetible», diu. Certament: no hi ha pas voluntat de neutralitat, ni d’objectivitat, però sí de veritat i de transparència. Com les cròniques dels millors corresponsals: que estan en el lloc dels fets (no pas a la taula de redacció esperant els comunicats de premsa dels funcionaris de torn), que passen les dades generals pel sedàs de la seva experiència particular (i dels que viuen els fets en primera persona) i que no tenen por d’interpretar i fer parlar els fets.

Plena de sentiment, sí: d’emocions, de gratituds, de complicitats, però també de ràbia, de crítiques descarnades, de tossuderia i de resistències…

Un llibre, ja des del mateix títol, apassionat, militant, valent

L’Escola d’adults de Salt: una mirada apassionada
(Col·lecció Joan Puigbert – CCG EDICIONS)

Envers l’educació d’adults

«Hem fet una bona feina, convençuts que l’alfabetització i l’educació de base són el motor del desenvolupament humà i comunitari, però també una de les eines més eficaces que tenim per millorar la cohesió social i la convivència ciutadana. I hem de dir que aquesta feina no sempre ha comptat amb el suport de qui té responsabilitats sobre les polítiques públiques, a nivell local o nacional, de l’educació i del benestar de les persones. Freqüentment, tot el contrari.»

Envers el Pla Local de Formació de Salt

«La crisi que portarà l’experiència a un final ràpid i traumàtic… motivada per dos fets: la falta de suport polític i els retards en el finançament del Pla. El Pla només va comptar amb el recolzament polític de la Consellera de Benestar i Família, Irene Rigau (no pas del Departament), i de la Universitat de Girona. Sobre el finançament, només caldrà dir que per mantenir amb vida el Pla durant l’any 2004 es va haver de gestionar una pòlissa de crèdit: una situació insòlita, els dos funcionaris públics responsables de l’execució del Pla avançaven a la (seva) administració els fons requerits per finançar-lo… En termes tècnics,podríem dir que el Pla ha fet fallida.»

Envers el govern catalanista i d’esquerres i les seves polítiques

«La frase Teníamos un problema y lo hemos solucionado, sintetitza perfectament els episodis que culminen amb l’eliminació de manera barroera del model pedagògic i del tarannà pràctic que ha caracteritzat l’Escola d’adults de Salt durant exactament trenta anys (aquest era el problema) dirigint l’experiència saltenca cap al model escolar, burocratitzat i inútil que caracteritza la formació bàsica de persones adultes a casa nostra (aquesta era la solució).»

Un llibre més que trist, pasqual; vull dir de mort, però també de resurrecció

Ja en la primera part s’evoca la pel·lícula d’Adolfo Aristarain, Un lugar en el mundo, «una sòbria, intensa i diàfana crònica de la derrota, en la que uns perdedors rememoren un temps prenyat d’esperances.»

El llibre que presentem explica, al detall, el naixement, el desenvolupament, l’afogament i la mort del Pla Local de Formació de Salt. Però, tal i com es diu a la tercera part, «les bones pràctiques neixen, creixen, moren i es reprodueixen», exactament en aquest ordre.

Aquestes bones pràctiques, de fet, es multipliquen de mil i una maneres. N’anomenaré només tres: ara mateix a Salt hi ha multitud d’iniciatives que han anat madurant, fragmentàries i disperses, fruit d’aquella primera llavor; ara mateix, a pobles com Palafrugell, per exemple, s’estan plantejant seriosament -i fins ara almenys tenien un ajuntament que hi creia- un Pla Local de Formació. I la darrera: a proposta del maestro Orlando Pineda, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya acaba d’atorgar als mestres Sebas Parra i Joan Colomer una comissió de serveis fins al 2009 per tal que es puguin dedicar en cos i ànima a la Campanya Nacional d’Alfabetització Por una Nicaragua libre de analfabetismo.

Un llibre que només podria escriure en Sebas, tant pel seu to com pel seu contingut

Si abans he dit que era un llibre coral, ara diré exactament el contrari: que aquest llibre, per la força, per l’estil, per l’estructura, pels referents, pel desconsol i per aquesta esperança permanent malgrat tot, només l’hauria pogut escriure en Sebas Parra, el Sebas Parra que tots els qui sou aquí heu conegut, radical i emotiu, apassionat i tendre.

El llibre, ja per acabar, consta de tres parts i un epíleg

La primera part és una presentació profundament sentida de l’Escola d’adults de Salt, dels 30 anys de vida de l’Escola d’adults de Salt, del seu context, de la seva trajectòria i del seu projecte pedagògic.

La segona part és una explicació detallada del Pla Local de Formació que va començar a caminar l’any 2002, dels seus objectius, metodologies i fases, dels seus elements més emblemàtics.

La tercera part passa comptes al desenvolupament del Pla els dos cursos següents: 2003-04 i 2004-05, any aquest en què més que morir-se, el van matar o el van deixar morir que per al cas ve a ser el mateix.

L’Epíleg és la crònica d’una derrota anunciada, que no definitiva, que es clou amb un cant a la vida a cavall de Violeta Parra.

I ara les preguntes

Què vol dir, Sebas, això que et vols acomiadar definitivament de la gent de Salt després de trenta anys?

No és aquest un bon moment per parlar de futur, de projectes, d’esperances? Quina serà la vostra feina, la teva i la d’en Joan, durant aquests dos anys de cooperació intensa, decidida i plena amb la Campanya Nacional d’Alfabetització de Nicaragua?

Què hem de fer, Sebas, amb els futurs mestres i educadors des de la Universitat de Girona? Què haurem de fer per donar nova vida al Nucli Paulo Freire i als Gramc i a d’altres iniciatives que compten amb tu?

Perquè, tancada una etapa, la feina continua…

Xavier Besalú (Departament de Pedagogia de la UdG)
és vicedegà de la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG

> El llibre «L’Escola d’adults de Salt: una mirada apassionada» de Sebas Parra,
veí de Santa Eugènia de Ter, es va presentar el 19 d’abril a la Biblioteca pública de Salt

Retalls de premsa

Presenten el llibre de l’Escola d’adults de Salt
DIARI DE GIRONA [20·04·2007] > La Biblioteca pública de Salt (situada a la Coma Cros) va ser ahir [dijous -19 d'abril-] l’escenari de la presentació del llibre L’Escola d’adults de Salt: una mirada apassionada. El llibre, editat per CCG Edicions dins la Col·lecció Joan Puigbert, repassa la trajectòria d’aquest centre de la mà de Sebas Parra. Parra ha estat trenta anys director de l’Escola d’adults de Salt. [Diari de Girona]

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

publicitat

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)