/Les hortes
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dilluns, 03 agost de 2020 | 3a Època | Edició núm. 14.428 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

El nostre estimat riu Güell, en una imatge d'arxiu del 6 de març de 2010, des del Pont del Dimoni, a l'altura del carrer Maçana FOTO: EL DIMONIEl nostre estimat riu Güell, en una imatge d'arxiu del 6 de març de 2010, des del Pont del Dimoni, a l'altura del carrer Maçana FOTO: EL DIMONI
: : Les hortes > Opinió | 23·02·2014

Voleu fer el favor de deixar estar el Güell!

Jordi Vilamitjana | El Nas de la Bruixa | Diari de Girona
El nostre riu Güell FOTO: EL DIMONI

El nostre riu FOTO: EL DIMONI

Quan la Girona pontpedrera i pontpedrista s’avorreix i no sap què fer, pontpedreja i es dedica a congriar bajanades i si pot a perpetrar nyaps sobre el riu. Com si aquest riu fos l’escarràs, la mula dels cops municipal. Exactament això.

En la lúcida i mai prou ben escodrinyada ni adequadament ponderada esfera lluminosa dels tècnics municipals, ha niat ara la idea de soterrar el des dels Maristes a la desembocadura. Tres carrils per banda per sobre, i visca la Pepa! Estupend! Històricament, no hi ha corrent d’aigua més maltractat, menystingut ni aixafat com el del. És com una obsessió ciutadana que es transmet de generació en generació política: “Com una obsessió, com una promesa, com una consigna, la ciutat de Girona s’ha entestat a castigar i a fer desaparèixer tot allò relacionat amb el riu i la seva ecologia. És ben cert que aquesta ciutat ha passat de ser la ciutat de l’Onyar (l’eix de l’antiga Gerunda) a ser la ciutat del Ter (l’eix de la moderna urbs). Però, pel mig, la ciutat s’ha menjat el. Aquest riu de terribles inundacions però d’idíl·lics passejos, aquest afluent generador de natura i de riquesa, es convertirà d’aquí molt pocs dies en una claveguera descoberta, un eixidor més de la ciutat” [eldimoni.com, 21·01·2004]. Fa una dècada es va clavegueritzar, a l’aire lliure, sense cap gràcia, un llarg tram de riu. Ara ja, directament, es vol soterrar. El en les darreres dècades ha estat despontat (1968), desviat (1969) i clavegueritzat (2004).

Fins que les ments preclares de la Casa de la Vila no entenguin que Girona és una qüestió de quatre rius, una sèquia i diversos torrents, la seva vocació serà la de pensar la ciutat des del pont de Pedra com vulgars neocolons urbans de l’Espanya dels Àustria. Un vial que uneixi el nord i el sud? Cap problema: per sobre del. Problema de densitat de trànsit a la frontissa? Cap problema: tapem el riu i un carril més [pàgs. 98-99 del link]. Totes aquestes obres generen un plus que dóna per a una obra de caràcter cultural? Cap problema: arreglem la col·legiata de Sant Feliu que sempre queda bé. El i la sèquia portaven fins fa 50 anys 975 anys d’harmonia a de Ter. Un equilibri d’arbres, conreus, cases i indústries. Ara mateix són novament amenaçades. Em penso sincerament que Girona no pot fer desaparèixer per vel·leïtat municipal un riu, que és història, indústria i ecologia. Ni per ecologia, ni per dignitat.

En tot cas, senyors de la vila del pingüí: per què no us tapeu l’Onyar de la plaça Catalunya fins a la desembocadura del Ter, si voleu tapar rius! Poseu-hi una gran plataforma per als autobusos de visitants. Traslladeu pedra a pedra (numerades) el pont de Pedra a Mas Ramada per solucionar el greuge històric de les dues ribes. Podeu posar el pont de l’Eiffel al Parc Central per unir les ribes del gran nyap que hi heu perpetrat i el d’en Gómez a la plaça Montserrat per dissimular la casa transformador que hi penseu deixar. Amb la nova estructura de la gran plataforma fluvial, els turistes sense baixar dels autos podran fer fotos de tot. Millorarà la circulació a tot el centre (s’hi pot fer una ronda del mig i tot). Àdhuc el tren convencional es podrà soterrar seguint el riu. Parada a la plaça de la Independència, per descomptat. Els tan lloats reflexos de les cases al riu no seran cap problema atès que els tècnics ja pensaran en fonts, basses i llums per provocar-ne l’efecte més oportú al recorregut, que per descomptat tindrà un aspecte verd. Verd coliflor, posem per cas. S’hi podran fer festivals, desfilades, cercaviles, manifestacions, processons i desfilades ressonants de manaies… Ningú no s’haurà de preocupar de les aigües, ni de les bestioles, ni de les plantes. El riu farà via avall sota control dels tècnics municipals. Si no hi ha aigua no s’haurà d’escanyar la sèquia, ni fer invents i tenir ocurrències. No caldrà. Ningú no ho sabrà. Els ecologistes reciclats podran fer apassionants passejades exclusives per sota de l’estructura a la recerca del regne animal de la foscor i penjar-ne les fotos al facebook…

Però feu el favor de treure les vostres manasses del!

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)