/Poble
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dilluns, 27 setembre de 2021 | 3a Època | Edició núm. 14.848 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

El pregoner Miquel Ruiz (esquerra) pregona acompanyat de Litasterix FOTO: EL DIMONIEl pregoner Miquel Ruiz (esquerra) pregona acompanyat de Litasterix FOTO: EL DIMONI
: : Poble > Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert · la Rodona · Güell | 21·09·2009

«Volem una Devesa arbrada i no edificada;
volem una Devesa amb molta vida i poc ciment»
[Pregó de la Festa Major Devesa-Güell 2009]

Miquel Ruiz |

Bona nit.

Benvolguda alcaldessa, estimats regidors, benvolguts amics que organitzeu aquest acte i benvolguts amics que heu vingut per gaudir de la Festa Major del barri de la Devesa-Güell.

Seria bo que demanés perdó per aquest pregó, per l’espontaneïtat, que és només fruït del meu tarannà, ja que després de molt rumiar i arribat el moment de parir-lo, la meva filla política es posa de part i vatua aquí que, mentre llegeixo això, fa poques hores que sóc avi d’un meravellós nen que es diu Robert i que m’ha fet més proper i més arrelat a la ciutat de Girona. Per tant, permeteu-me dir-vos en veu alta i emocionada: sóc, des de fa poques hores, avi.

Vaig néixer a Purullena (Granada), ara fa més de 55 anys, això vol dir que sóc un emigrat; un dels nous catalans que ha fet de Catalunya la seva nació; de l’Empordà, la seva pàtria; de Girona, la ciutat d’acollida del meu exili empordanès; i del barri de la Devesa-Güell, el meu refugi, ara sigui per feina, ara sigui per amor a la Lola que m’ha acollit i refugiat, no tan sols a mi, sinó a la seu de Fotògrafs per la Pau (i això vol dir que, entre jo i Fotògrafs per la Pau, acumulem tanta paperassa que la que acabarà exiliant-se del barri serà ella).

Dit tot l’anterior, he de dir-vos que no sé per on començar: si per les virtuts del barri o pels desgavells, i com que mai he sigut políticament correcte em llançaré a la piscina i sortirà el que els déus vulguin.

Malgrat la grip nova i la crisi vella, vatua aquí que la Gàl·lia de la Devesa resisteix, el president de la Gàl·lia -en Litasterix- i el seu equip lluiten perquè el barri continuï sent el que mai hauria de deixar de ser, un barri tranquil i participatiu que es resisteix a deixar de ser un barri digne, es resisteix a deixar de ser una plaça on els nens, i els pares, i els avis, puguin continuar gaudint de les seves places (o pot ser només era una plaça?), volen continuar gaudint dels parcs infantils (o potser només era un parc infantil?).

Tenim un barri farcit d’equipaments de ciutat, potser comencen a ser excessius, o potser no, però sí que seria bo que els serveis d’equipaments del barri estiguessin a la mateixa alçada dels de la ciutat, ja que potser el preu que paga la Devesa-Güell sigui molt car… perquè concentra la fira, l’auditori, el mercat setmanal, les fires, el CAP, els futurs jutjats…

Som un barri que donem molt i rebem ben poc

Però no podem dir el mateix d’altres equipaments socials, absolutament necessaris i que brillen per la seva absència: diguem ludoteca, biblioteca, guarderia, casal d’avis, local social on poder-se reunir, ja sigui l’Associació de Veïns o les associacions com la que presideixo i l’única solució que acabem tenint és la de reunir-nos en un bar o a casa d’algú, els locals socials que envolten al barri no es poden utilitzar, ja que tanquen a les nou i ja se sap, la gent que conformem aquestes associacions treballem i per tant les reunions les fem de nit.

No volem més reunions el bar d’en Vidal, el tracte és massa bo i després d’uns quan orujos ens surten massa projectes com el que ara tira endavant Fotògrafs per la Pau d’una poma solidària: on s’ha vist que comprant una poma a preu just doni per menjar i educar altres nens?

Volem locals socials

Volem locals on poder educar els nostres fills, i per què no, els nostres néts, en el meravellós món de l’educació, la participació i la creença en la participació dels valors de les associacions, i la creença de la participació ciutadana en els destins de la ciutat.

Per això necessitem i volem un barri on els nostres fills puguin jugar, puguin entrenar-se a futbol o qualsevol altre esport sense necessitat de llargs desplaçaments quan, amb una mica de ganes, tot això seria possible fer-ho a la Devesa, sempre que tinguéssim una Devesa equipada, això sí, dels serveis necessaris i no desmesurats.

Seria bo, molt bo, que l’experiència del parc infantil de la plaça Miquel de Palol s’estengués a més llocs, ja que tenint en compte que aquest és un barri jove i que els seus habitants són majoritàriament també joves i plens d’estrògens, adrenalina i hormones, i que, donat l’avorriment que suposa la programació de les televisions, ja siguin normals o TDT, la majoria de les parelles es dediquen a la gran tasca de la procreació, encara que ben segur més d’un només ho fa veure.

Tenim la sort de tenir un barri actiu, que malgrat la crisi es mou i es mou respirant tranquil·litat amb una oferta comercial que, des de la llibreria a la fleca passant per la carnisseria i els seus súpers sense deixar de banda bars i restaurants i tots els seus habitants, ens ofereixen la immensa majoria dels articles que necessitem a una distancia de tot plegat que ens permet gaudir del barri a peu, al mateix temps fer ciutat, però sempre sense deixar de fer barri, el barri d’una ciutat on el pitjor que se li pot dir és que és una ciutat extremadament acollidora i solidària amb tothom.

Tenim un barri tan ben parit que fins i tot tenim un diari particular, això sí, per fer-ho més fàcil s’han fet passar el TAV per sota de casa per tenir la notícia a peu de la porta i en cas que tot vagi malament, ser els primers a saber-ho i no perdre’s la primícia.

Tenim una Devesa plena de rauxa, fins i tot amb nens que escriuen millor que jo i que escriuen així els Contes de la Devesa.

Volem una Devesa arbrada, on els arbres siguin la principal riquesa; una Devesa arbrada i no edificada; volem una Devesa amb molta vida i poc ciment, però -ara per ara- anem en direcció contraria i per això volem dir i repetir en veu ben alta allò que el nostre president, en Litasterix, va dir-li un dia a l’alcaldessa: «Voldríem que la Sra. Pagans fos l’alcaldessa que passés a la història de la nostra ciutat com l’alcaldessa que va dignificar la Devesa i no com l’alcaldessa que la va ensorrar».

I també va dir: «Perdoneu en Miquel, per la seva espontaneïtat».

Miquel Ruiz Avilés és reporter gràfic, president de Fotògrafs per la Pau i veí del-Devesa

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)