/Els mil i pico
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dilluns, 20 gener de 2020 | 3a Època | Edició núm. 14.232 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

: : Els mil i pico > Els mil reportatges i entrevistes | 05·04·2011

Viure i estudiar en un altre país: una experiència

Joan Gratacós |

A l’Institut de Santa Eugènia hi estudien molts nois i noies que han arribat d’altres països. Aquest és un institut divers perquè el barri i la ciutat on s’ubica és són també diversos. Hi ha alumnat dels quatre continents (no hi ha ningú d’Oceania). Molts nois i noies que arriben d’altres països han d’afrontar un seguit de reptes si volen tenir èxit acadèmic. Reptes com ara aprendre una nova llengua, viure en una nova realitat, fer nous amics i amigues, etc.

Hem volgut parlar amb l’Andrea, una alumna romanesa que ja ha acabat segon de batxillerat i que estudia a la universitat. Ella ens parla de la seva experiència.

Què recordes ara, quan han passat alguns anys, del viatge que vas fer des del teu país a Girona?, el comiat dels amics i familiars, el viatge, l’arribada a Catalunya, la benvinguda dels familiars aquí, etc.?

– Recordo que vaig venir amb avió, i el viatge va durar tres hores. Vaig venir amb el meu pare i aquí m’esperaven la meva marastra i la meva germana. En quant al comiat dels amics, bé, va ser difícil ja que sabia que passaria un any abans de tornar-los a veure, però la veritat és que estava molt decidida a venir aquí (vaig ser jo qui va prendre aquesta decisió i no el meu pare). Per tant vaig tenir més que res força de voluntat. De totes maneres, jo ja feia dos anys que no vivia a la meva ciutat natal i els amics més propers ja feia temps que no els veia amb regularitat.

Quina va ser la teva primera impressió quan vas entrar el primer dia a l’IES?

– Vaig pensar que era molt gran i que s’assemblava als instituts de les pel·lícules nord-americanes, per això de les guixetes! La gent, en general, variada. N’hi havia que em miraven amb recel i n’hi havia d’altres més amistosos… Una mica de tot.

De què et va servir l’aula d’acollida el temps que hi vas anar?

– Uf… per perdre classes! [Riu] No: vaig aprendre a parlar el català i també vaig fer amistats. Els primers amics i amigues que vaig tenir van ser precisament els companys i companyes de l’aula d’acollida. I encara m’hi parlo amb alguns, de tant en tant!

Quines diferències creus que hi ha entre el sistema educatiu del teu país [Romania] i el de Catalunya (disciplina, exigència del professorat, dificultat en les diferents matèries)?

– De diferències n’hi ha moltíssimes. A Romania els alumnes tenen molt més respecte per als professors i no els és permès fer servir el nom dels professors, sinó que els han de cridar pel cognom, afegint-hi “senyor” o “senyora”. També la matèria a aprendre és molt més extensa i més comprimida: es fan més coses amb menys temps. El que passa és que d’aquesta manera els alumnes que els costa una mica seguir el ritme es perden de seguida, però per una altra banda, el nivell general de les classes és molt més alt.

Pel que fa a l’adaptació al nou país, què és el que t’ha costat més (el menjar, les amistats, la llengua, els estudis, els hàbits culturals, etc.)?

– A part de la llengua, amb la qual no vaig tenir gaire problemes, el que m’ha semblat més dificil d’acostumar-s’hi van ser els hàbits de la gent i la manera d’entendre les relacions amb els altres. Al meu país hi ha molt més de respecte entre les persones, cosa que les fa potser una mica més fredes, però tot i així al principi no em va fer gaire gràcia que em parlessin d’una determinada manera…

Penses en la possibilitat més propera o més llunyana de tornar al teu país? Per què?

– La veritat és que no hi vull tornar a viure. Com a molt tornaré quan m’hagi retirat… o ni això. I si mai hi torno serà per fer política i millorar una mica la situació, sobretot econòmica i cultural, del país.

Què trobes a faltar més del teu país (el menjar, les amistats, els familiars, la llengua, l’escola, el paisatge i el clima, els hàbits culturals, etc.)?

– El meu millor amic és el que trobo a faltar més. Totes les altres coses són secundàries. Si el tingués aquí no em faria falta res més.

Creus que a Girona, a Catalunya, a Espanya, hi ha racisme o que es discrimina les persones immigrades? Per què? Pots posar algun exemple?

– Depèn molt de les persones, és a dir, tant dels nadius com dels immigrats. He conegut molta gent que té respecte a les cultures estrangeres i que els fa il·lusió sentir els costums d’altres països, però també m‘he trobat amb persones que m’han intentat excloure per ser de fora. En general, però, no he tingut problemes de racisme, i la gent que conec que n’ha tingut, ha sigut majoritàriament perquè ells mateixos es consideren superiors i menyspreen la cultura i els costums d’aquí, i això jo ho trobo com una invitació a ser exclòs, a part d’una falta de respecte.

Quins plans tens de cares al futur?

– Vull fer la carrera de Publicitat i Relacions Públiques, aquí, a la UdG, i, més endavant ja no ho sé…

Preguntes molt breus:

a. Què t’agrada més de Girona i Catalunya?
– Girona m’encanta, com a ciutat. Girona m’enamora! I Catalunya… m’agrada la seguretat que un té en sortir al carrer. Jo trobo que és un país molt ben organitzat en general.

b. Què t’agrada menys de Girona i Catalunya?
– No ho sabria dir, la veritat.

c. Un menjar d’aquí que t’agradi
– L’escalivada.

d. Un menjar d’aquí que no t’agradi
– La botifarra. No m’agrada gaire la carn.

e. Puntua de l’1 al 10 el sistema educatiu a Catalunya
– [Pensa] Un 6: és bastant deficient en quant al nivell d’educació amb què surten els alumnes.

Joan Gratacós i Guillén és membre del Consell de comunicació d’eldimoni.com/elsmilipico
i coordinador de Llengua, Interculturalitat i Cohesió de l’Institut Santa Eugènia

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)