No passa un dia que al nostre voltant no escoltem a través dels mitjans de comunicació que hi ha hagut un cas més de violència en l’àmbit domèstic.

Què ens passa?

On hem deixat les persones la sensatesa? Com a representants socials d’una entitat defensora dels drets humans, i en particular de les dones, no podem estar callades. Cal que entre tots participem en la influència positiva que pot donar l’educació i els valors que transmetem al nostre voltant; no n’hi ha prou a fer que el nostre fill/a s’eduqui a l’escola, no n’hi ha prou que li fem un petó de bona nit, no n’hi ha prou que pensem que els educadors/es faran la feina d’educar i fer créixer.

A partir de la infància és quan la persona desenvolupa la seva personalitat i ferma el seu caràcter. En el dia a dia s’ha d’estar al costat de les persones, transmetre valors positius, utilitzar un llenguatge no sexista, conèixer les persones, parlar de sentiments, aprendre a resoldre els conflictes amb la paraula… Totes aquestes coses són necessàries de transmetre a les persones que tenim al costat, siguin infants o adults. Cal la prevenció. Davant els casos de violència domèstica, no podem estar callats/des, la violència sol ser progressiva. La persona que estigui en un cercle on la violència s’exerceixi ha de demanar ajuda i deixar-se ajudar.

Cal comprendre que exercir la violència vers una altra persona, matar o deixar seqüeles per a la resta de la vida, no és la solució als problemes o entrebancs que genera la vida. Les administracions han de crear les lleis més adients per tractar aquest tema, han de posar a l’abast de les víctimes els recursos necessaris perquè deixin de ser-ho, però tots i, en especial, els nostres polítics, esportistes… i tot aquell que és mirall per al conjunt de la societat han de donar exemple amb el seu vocabulari i les seves actituds que la violència no és la manera, no és la solució de les diferències, que la violència de pensament, fet o paraula és rebutjada com a eina de relació entre humans, homes o dones.

Tant de bo puguem deixar un bon exemple als nostres fills, que és la forma més senzilla i propera d’educar, més enllà dels discursos i les grans manifestacions a què estem acostumats.

Roser Blanco i Marta Solà són membres de l’associació Ateneu Obert de la Dona de Banyoles