Tremolo. El Consell de Ministres del govern espanyol va aprovar aquest passat divendres el projecte de llei de foment del finançament empresarial que, entre altres mesures, inclou la regulació “d’instruments no bancaris” com ara l’anomenat crowdfunding, en anglès. En castellà, financiación en masa omicromecenazgo. En francès, financement collectif, financement par la foule o financement participatif. En català, finançament col·lectiu, finançament compartit, mecenatge col·lectiu, mecenatge compartit o micromecenatge. El nostre Termcat.cat ho defineix a la perfecció (no podia ser d’una altra manera): “Sistema de finançament d’una iniciativa empresarial o d’un projecte de creació basat en petites aportacions d’un ampli col·lectiu de persones, generalment per mitjà d’un lloc web, les quals reben alguna mena de compensació relacionada amb el projecte que es finança.” Ja situats en matèria, el que pretén De Guindos és que l’inversor acreditat no tingui cap límit pel crowdfundingi el minorista pugui invertir fins a 3.000 € per projecte.

Que per què tremolo?

Perquè no me’n refio. Quan una cosa funciona, és massiva, col·lectiva, participativa, compartida i l’Estat hi fica cullerada, la finalitat d’aquest no és altra que la de xuclar calés, desmuntar iniciatives, posar pals a la roda, implementar burocràcies (per alguna cosa l’actual govern el configuren alts funcionaris de carrera; aviat en recerca de feina, esperut)… Dos exemples recents i actuals poden donar la raó als que pensem que, si funciona la cosa, millor no regular-la.

El primer és el nou disc Mundo inmundo, d’Elisma, una banda de rock de Can Gibert del Pla, que el prepresenta el 17 d’octubre a Jem Casey’s Cerveseria de Figueres i que en fa la presentació oficial el 18 d’aquest mes a Can Ninetes de Santa Eugènia de Ter: l’enregistrament ha estat possible gràcies a un munt de mecenes a Verkami que apostem pels nostres veïns més marxosos.

L’altre exemple encara està a la web de Verkami.com per finançar-lo solidàriament: l’edició del llibre El sueño que fue. Un relato sobre la alfabetización en Nicaragua, de l’eugenial Sebas Parra i el nicaragüenc Orlando Pineda, en celebració del 35è aniversari de la Creuada Nacional d’Alfabetització de Nicaragua. En ambdós casos de Verkami eugenienc més de dues-centes persones físiques i jurídiques participen del suport sense esperar res més a canvi que un CD o un llibre, respectivament. Aquestes són la música i la lletra que ens agraden. Les úniques!