/Els mil i pico
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
divendres, 18 octubre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.138 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

"¡Restaura y vencerás!" IL·LUSTRACIÓ: HUEDO! (1974)
: : Els mil i pico > Les mil opinions a la redacció | 31·01·2014

El valor de les humanitats

Jordi Vilamitjana | Diari de Girona

És exactament al revés de com ho vol el ministre Wert, de com ho vol el PP. La formació dels nois i noies del futur més immediat s’ha d’assortir de grans dosis d’humanitat: grans dosis de filosofia, d’història, d’història de l’art, d’història de la música, d’història de la literatura, de cultura clàssica.

Quan la companyia aèria europea Airbus va aconseguir fer volar el 27 d’abril de 2005 l’immens A380 (de llarg, tres camps de tennis de Palau un rere l’altre; de punta d’ala a punta d’ala, el camp de del Pla pel llarg; d’alt, dues vegades l’Institut de de Ter), es va atribuir el mèrit als enginyers i tècnics que el van planejar i muntar. I naturalment que el tenien, el mèrit, però en qualsevol cas compartit amb la Il·lustració Francesa i la confiança en l’home del segle de les llums, amb Bethoven i la Novena simfonia, amb la Pietat florentina de Miquel Àngel; en tots cas, al mateix nivell que l’obra de Leonardo da Vinci i l’humanisme; a la mateixa alçada que l’Esculapi d’Empúries; al costat mateix de l’Odissea d’Homer, del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, del Quixot de Cervantes, del teatre de Shakespeare i Molière; sempre en consonància, amb Fèlix, el Llibre de meravelles de Ramon Llull; el Träumerei de Shumann, Madama Butterfly de Giacomo Puccini; absolutament al costat de l’arca de Noé, de la torre de Babel, de la Biblioteca d’Alexandria o de la piràmide Keops… Sense gent somiant que pot construir catedrals, aquí no es fa ni una barraca de somiers de les hortes…

La defenestració de les humanitats comporta sempre la deshumanització de les persones. No n’hi ha prou de trobar l’enzim o el cromosoma responsable d’una mutació; l’home ha de saber què busca, per què ho busca, quina finalitat pensa donar a la troballa. El científic que afronta la revelació d’una descoberta ha de valorar-ne, des de la seva condició humana, les conseqüències. Dos i dos no sumen quatre; sense ètica, ni els números quadren. El metge que damunt del malalt lluita contra un càncer ha de saber valorar la vida del pacient en tota la seva amplitud; li cal estar regit per profundes conviccions deontològiques, necessita haver begut d’abundant literatura més enllà dels manuals de fisiologia i patologia. L’enginyer que, embegut d’una fórmula que li permet estalviar per a la màquina que fabrica dos o tres processos, pensa només en el negoci que generarà l’invent, obviant els llocs de treball que destrueix o la part del planeta que es carregarà, està mancat de lectures, de coneixement, d’història i, en definitiva, d’humanitat. El pensament pragmàtic, irreflexiu, al dictat de la tecnologia i de la tècnica, és sempre inhumà.

L’arquitecte que dibuixa i afaiçona paisatges, que crea confortabilitats i delimita consums ecològics, que defineix espais vitals, no ho pot fer al dictat d’un programa informàtic, d’una idea preconcebuda i programada de la vida. S’ha d’enfrontar amb el seu bagatge interior a l’aventura de cercar, de pensar i de crear des del no res. La seva riquesa interior és l’aliment de les seves idees. El publicista que té l’encàrrec de col·locar un nou detergent al mercat no és només un professional que domina les eines, els eslògans i els anagrames, un internauta que coneix les tresqueres de l’ofici, un hàbil prestidigitador de les formes i els conceptes; el publicista ha de llegir, ha d’haver llegit, quasi de tot, ha de portar a dins la passió per la bellesa i per un món més humanitzat, lliure i feliç.

Sense llengua no hi ha idees, ni pensament, ni res de res. Què en fa l’advocat de saber-se totes les lleis, de llegir-se tota la jurisprudència, d’assistir a tots els judicis, si el seu do de paraula està limitat, si no coneix la meravella de la retòrica, l’art de la dialèctica, el funcionament de la llengua? Pot un metge diagnosticar (que vol dir “saber a través dels signes”), si no coneix l’origen i l’essència de les paraules que usa; si no sap, posem per cas, que la “nostàlgia” és el dolor pel retorn; que “l’agonia” implica lluita i angoixa; que quan el pacient diu que té un dolor al braç que li arriba a l’esquena vol dir que té una “cervicobraquiàlgia”? Pot un docent posar-se davant de la classe si escriu amb prodigioses faltes d’ortografia, si no sap expressar-se ni oralment ni per escrit? Com és possible que estiguem potenciant els coneixements específics del professional de la docència i no? siguem capaços d’exigir-li allò que és fonamental per a ell i sobretot per als seus alumnes: que domini la llengua, que tingui cultura àmplia, que estigui dotat de capacitat de raonament?

Les humanitats són percebudes com si fossin mancades d’atracció, com si fossin un llegat arcaic i sense interès. Hom sent a dir que allò que mola és la tecnologia, la informàtica, l’enginyeria… Però s’ha de dir una i altra vegada fins que tothom ho entengui: les humanitats són interessants i útils. En primer lloc, perquè ajuden la persona a examinar-se a si mateixa i a valorar i admirar el que rep d’altres persones. En segon lloc, perquè contribueixen a articular críticament el propi pensament i a expressar-lo de manera intel·ligible. En tercer lloc, perquè discernir i tenir criteri és imprescindible per viure i per orientar-se.

Hauríem de procurar sortir de la crisi, humanament i humanísticament reforçats. Hauríem de procurar recuperar l’entusiasme per totes les creacions de l’esperit humà, i la passió pel pensament pur i pel pensament dialèctic. Els humans hauríem de recuperar l’ampli coneixement de les lletres, de les arts i de les ciències; i hauríem de tornar a la llengua i al pensament reflexiu. I el primer pas és garantir la presència suficient d’humanitats a les aules de les escoles, instituts i universitats. Ben al contrari, efectivament, de la llei perpetrada per Wert i el PP.

Jordi Vilamitjana i Pujol és professor de llengua i literatura catalanes a l’INS de Santa Eugènia de Ter
i coautor del llibre, entre altres, IFP Sant Narcís 1952-1997: 45 anys de Formació Professional a les comarques gironines
0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)