/Paulo Freire
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dijous, 27 juny de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.025 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Serrat, Tarradellas i Adroher FOTO: ARXIU PURI MOLINASerrat, Tarradellas i Adroher FOTO: ARXIU PURI MOLINA
: : Paulo Freire > Antònia Adroher i Pascual (1913-2007) | 23·09·2007

Un nom, un món: Antònia Adroher

Xevi Planas |

Antònia Adroher (Girona, 1913-Banyuls de la Marenda, 2007) tenia disset anys el 14 d’abril del 1931. Aquell dia, sortint de classe de magisteri, va agafar una bandera republicana i amb dues amigues tan polititzades com ella va pujar al balcó de l’Ajuntament de Girona per cantar al costat de l’alcalde La marsellesa, perquè llavors a la ciutat no es coneixia gaire l’Himne de Riego. S’acabava de proclamar la República.

El company sentimental d’Adroher va ser la primera víctima mortal antifeixista de la guerra a Girona el 24 de juliol del 1936. Ho tenien tot a punt per casar-se. Ella es va instal·lar un temps a Colera per refer-se. Quan va tornar a Girona va avisar el Comitè Revolucionari que si no li assignaven una responsabilitat marxava al front. Va estar-se uns mesos treballant per al comitè, fins que el 21 d’octubre d’aquell mateix any va entrar de regidora de Cultura amb vint-i-tres anys. Va ordenar incautar els convents abandonats per convertir-los en escoles, hi va fer posar finestres, hi va fer construir cantines… Hi havia molts infants sense escola pels carrers de Girona. Ella els feia agafar perquè els portessin a col·legi i els donessin menjar. Va batejar els centres escolars dels antics convents amb noms revolucionaris: Karl Marx, Mikhaïl Bakunin… Només va poder ocupar el càrrec fins al 16 de febrer del 1937. En menys de quatre mesos ja havia fet molta feina. El 31 de gener del 1939 va creuar la frontera. Va haver de passar vuit mesos en un camp de concentració prop de Montpeller. En sortir d’aquella mena de presó de doble tanca se’n va anar a Tolosa de Llenguadoc.

Un dia, passejant pels carrers d’aquesta ciutat, va veure passar en bicicleta Carmel Rosa, militant del POUM com ella de quan Catalunya era revolucionària. Ja mai més no es van separar. Rosa va morir l’any passat. Adroher acaba de morir. Però viuen a través del que han injectat en la consciència dels partits d’ara, més interessats a recaptar vots que a debatre idees. La seva injecció duu el que anuncien les memòries que tots dos han deixat: la llavor dels somnis. [Presència]

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)