/El soroll
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
divendres, 18 octubre de 2019 | 3a Època | Edició núm. 14.138 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Nivells de soroll a Santa Eugènia de Ter MAPA: GREMA [2002]Nivells de soroll a Santa Eugènia de Ter MAPA: GREMA [2002]
: : El soroll > Retalls de premsa | 24·11·2006

Un estudi de la UdG constata que la carretera Barcelona és el carrer més sorollós

Retalls de premsa |

[Veure dels mateixos autors: Estudi del soroll a de Ter]

EL PUNT > Ho constata el mapa de soroll que s’ha elaborat i que també conclou que la fressa es reparteix homogèniament a la ciutat.

La carretera Barcelona i la Gran Via de Jaume I, amb una mitjana de 74 i 72 decibels (dB), són els carrers més sorollosos de Girona, segons l’estudi que ha fet el Grup de Recerca en Energia i Medi Ambient (GREMCA) de la UdG per encàrrec de l’Ajuntament de la ciutat. Sobre la base de les mesures que s’han pres s’ha elaborat el mapa de soroll de la ciutat, en què es recull la fressa que suporta, tant de dia com de nit, amb la peculiaritat que s’ha fet un estudi en tres dimensions, de manera que es pot concretar fins i tot el soroll de fons que hi pot haver en un habitatge determinat. Això, a banda de corregir aspectes puntuals, tindrà aplicacions a l’hora de fer complir normatives o al moment de plantejar temes de mobilitat. Segons els experts, Girona no és una ciutat sorollosa.

L’Ajuntament va encarregar aquest projecte a la UdG ja fa un parell d’anys, i a part de Barcelona, Girona és la primera ciutat catalana que fa el mapa de soroll de tot el terme municipal i no d’una part, segons van explicar ahir els seus responsables. Segons el coordinador del GREMCA, Josep Arnau, Girona se situa en un nivell de soroll típic d’una ciutat mediterrània mitjana que està condicionada per la seva estructura. Per exemple, el fet que a molts carrers hi hagi llambordes els converteix, a priori, en els més sorollosos. A això cal afegir-hi elements com ara el trànsit, que a Girona és el primer productor de soroll. S’han pres dues mesures de 24 hores, 119 del trànsit municipal, set del trànsit supramunicipal, 73 a trens i 21 en període nocturn. A banda de l’afectació directa que té la presència del viaducte –que els pròxims anys hauria de desaparèixer pel projecte de fer el TAV i el tren subterranis–, la carretera Barcelona i la Gran Via són els carrers on hi ha més soroll, bàsicament també perquè són els que han de suportar més trànsit. A la primera es registra una mitjana de 74 decibels i a la segona, de 72. Un espectre que baixa ja al carrer de la Creu (68 decibels), Sant Narcís (60) i el carrer Bellavista (54). Segons el regidor de Medi Ambient, Ponç Feliu, l’Ajuntament s’avança a les normatives sobre sorolls ja que disposa d’aquest mapa, que servirà, per exemple, per fer complir l’ordenança en casos amb problemes puntuals. Pot ser el cas, per exemple, de locals d’oci i indústries. A més servirà per fer projeccions en temes de mobilitat. Es pot estudiar aspectes com ara si el fet de canviar el sentit d’un carrer o fer-lo d’un sol sentit fan que els veïns vegin disminuït el soroll que suporten. «A nivell general no hi ha gaires problemes, perquè Girona és una ciutat homogènia pel que fa a la seva tipologia, i la fressa es reparteix molt. Com és previsible, la fressa es concentra a l’entorn del tren i els principals carrers», diu.

La diferència de la nit i el dia

La percepció sobre el que és el soroll canvia molt depenent de la persona però també si es produeix de nit o de dia. S’han pres mesures nocturnes i per exemple a Campdorà es constata que hi ha més fressa de nit que de dia. Allà el principal problema és el tren, i a la nit hi passen els de mercaderies, que són més pesants i sorollosos. També s’han pres mesures en llocs com ara la plaça Independència. Si bé la mitjana de trànsit és de 53,5 dB, entre les 11 de la nit i la 1 de la matinada puja a 57,8, i a 62,8 entre la 1 i les 4 perquè són hores en què hi ha molt trànsit de vianants que surten de restaurants o bars. En canvi als jutjats la mitjana nocturna és de 62,5 i a les 11 baixa a 59,5.

Sorolls molestos, i de tota mena

Tot i que a priori podria semblar que Girona ha de ser la població més sorollosa de la demarcació, això no té per què ser necessàriament d’aquesta manera. Únicament depèn de tenir a prop un focus de soroll i condicionants externs, com ara l’orografia i les inclemències meteorològiques. Josep Arnau posava d’exemple el cas de veïns del final de Salt que es queixaven del soroll que produeix la fàbrica Nestlé, entre Girona i Sant Gregori. Tot i estar lluny i que entremig hi ha el Ter, les Deveses i una distància considerable, depenent d’elements com ara la direcció d’on bufa el vent, senten el soroll.

De tota manera, Girona ha estat el primer municipi gironí a dibuixar un mapa de soroll que abasta tot el terme municipal, però altres poblacions han fet estudis més puntuals d’elements problemàtics relatius al soroll. És el cas, per exemple, de Bescanó. L’estudi, que també va fer l’Escola Politècnica de la UdG, constatava que el soroll que es genera al carrer Major d’aquest municipi supera, de fins a 7 o 8 dB en alguns punts, els nous nivells establerts per la direcció de Carreteres. Entre altres mesures es proposava la construcció d’una variant al municipi o la reducció de la velocitat dels milers de vehicles que diàriament el travessen.

També s’ha apuntat la necessitat que municipis per on passarà el TAV facin estudis sobre soroll per evitar que el pas d’aquesta infraestructura minvi la qualitat de vida dels pobles. Vilademuls és un dels que ja ho ha fet. Un cas similar és el que es produeix a Salt. S’han fet diversos estudis que conclouen que el nivell més alt de fressa es dóna al passeig dels Països Catalans –el que té una major intensitat de trànsit– i que, en canvi, al carrer Major s’ha aconseguit reduir-lo a través d’elements reductors de velocitat, com ara semàfors i ressalts. Un problema a part ha estat la reivindicació històrica dels veïns perquè s’instal·lin pantalles que redueixin el soroll de l’autopista o la que hi ha hagut a Palafrugell perquè es faci el mateix amb l’estació d’autobusos.

Altres municipis que han fet estudis per molèsties produïdes per soroll han estat Banyoles, pels locals d’oci nocturn que hi ha a l’entorn de la plaça de les Rodes, i el que es va fer per justificar que la instal·lació d’un camp eòlic a l’Albera era viable perquè el seu funcionament no molestaria els veïns propers. [David Brugué · El Punt]

El mapa acústic situa Girona com a ciutat mitjana pel que fa a sorolls

DIARI DE GIRONA > El mapa acústic elaborat per la Universitat de Girona (UdG) a encàrrec de l’Ajuntament situa la ciutat com a població mitjana de l’arc mediterrani pel que fa nivell de sorolls que suporta. Es tracta d’un treballat molt acurat, confeccionat durant uns tres anys i és dels pioners a l’Estat espanyol.

El treball, tal com van explicar ahir un dels seus responsables, Alex Deltell, permet saber el soroll de fons que hi ha a qualsevol punt de la ciutat pràcticament sense marge d’error. La màxima distància entre punt i punt és de sis metres, a nivell hortizontal com en alçada. Per elaborar l’estudi s’ha mesurat el soroll a tot el terme municipal tant als carrers més transitats com en zones amb cases aïllades. De l’estudi es desprèn que els carrers més amples -sobretot la carretera Barcelona i la Gran Via- són les que suporten més decibels de soroll de mitjana diària en horari diürn, amb 74 i 72 db respectivament. El carrer de la Creu s’han registrat 68 decibels. La zona de té ja un nivell de soroll molt inferior, amb 60 decibels de mitjana al dia. A la part alta de les Pedreres (carer Bellavista), se situa en 54 db. Als disseminats, com ara a la zona dels Polvorins, el soroll mitjà diari baixa als 50 decibels.

Segons el regidor de Medi Ambient, Ponç Feliu, ha explicat que les dades revelen que el nivell de soroll a la ciutat és força «homogeni». A més, quan a la nit baixa el trànsit el soroll es manté per altres activitats, com pot ser l’oci nocturn, per exemple a la zona del barri de la Devesa i del Mercadal.

Pel que fa als trens, l’estudi determina que hi ha un major soroll a les nits, ja que tot i passar menys combois, són més sorollosos al ser, sobretot, de mercaderies.
Gràcies a aquest mapa, l’Ajuntament pot calcular ara els sorolls que generen per sobre del so de fons, per exemple, unes obres determinades o un local d’oci nocturn. Això permetrà que en una futura ordenança es demanin certes mesures màximes per sobre el nivell de so de fons. Amb les dades de l’estudi a la mà, es podrien aplicar mesures per mitigar els punts de la ciutat amb més soroll, per exemple, canviant el sentit de circulació d’un vial o fent pantalles contra el so. [T.C.C. · Diari de Girona]

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)