/Els mil i pico
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
divendres, 20 juliol de 2018 | 3a Època | Edició núm. 13.683 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Una imatge de l'acte en el Teatre Reparada Domènech (una mestra del barri) del Centre cívic de Sant Narcís FOTO: JOAQUIM BOHIGAS i MOLLERAUna imatge de l'acte en el Teatre Reparada Domènech (una mestra del barri) del Centre cívic de Sant Narcís FOTO: JOAQUIM BOHIGAS i MOLLERA
: : Els mil i pico > Les mil opinions a la redacció | 30·06·2018

Un comiat de benvinguda

Francesc Brunés | agorafrancesc.wordpress.com

L’acte de graduació de l’alumnat d’ensenyaments postobligatoris de l’Institut celebrat al Centre cívic del, m’ha portat a la memòria molts altres actes similars, viscuts al llarg de la meva activitat laboral com a professor. Les sensacions es repeteixen: un comiat que no ho és, una benvinguda poc present. La graduació pot interpretar-se, erròniament, com el final d’una etapa d’aprenentatge. En realitat l’aprenentatge es perllongarà al llarg de la vida. És doncs, un fals comiat. No és un punt i final, sinó més aviat un punt i seguit.

Aquesta mena d’actes acostumen a tenir un cert aire de comiat i poc de benvinguda. No ho trobo del tot encertat. No estem celebrant que es tanca una porta, sinó més aviat que se n’obre una altra. En realitat, hauríem de donar la benvinguda, a tot un seguit de joves, a unes possibilitats, unes opcions fins ara fora del seu abast. Aquest aspecte hi és present, però queda massa soterrat. Potser és que no ens hi atrevim? Potser és que ens fa vergonya? Potser sí que als adults ens fa una mica de recança donar la benvinguda a un mercat salvatge on el depredador més ferotge sembla ser el triomfador? Voldríem poder oferir una transició amable al món adult, uns espais laborals oberts a nous talents, a la creativitat, la innovació i el bon ofici i en canvi, quan ens mirem les mans, només hi trobem això, un mercat.

Per això la pregunta recurrent que em ve al cap cada final de curs és: què es pot dir a una jove, a un jove, generalment d’entre 18 i 24 anys, que acaba de graduar-se? No és una pregunta fàcil. La meva resposta immediata seria: “Benvinguda / Benvingut!” Però, en realitat, benvingut a on? A casa teva, a casa nostra. Una casa amb les portes obertes, per entrar i sortir. Una casa de tothom, joves i grans, nouvinguts i estadants experimentats. Una casa sempre en construcció i on s’espera la contribució de cadascú. Una casa que no limita, sinó que ofereix l’aixopluc necessari per poder assolir les expectatives més agosarades. Una casa per reformar, per refer, per repintar o per enderrocar-la i construir-ne una de nova. Una casa que no és en un lloc geogràfic concret, fix i determinat. Una casa que s’anirà traslladat allà on la vida et porti. Un bagatge cultural, sentimental, de coneixements i de coneixences, que t’acompanyaren i s’aniran enriquint al llarg de la vida.

Què fas aquí parat? Corre a estimar!
És l’única cosa que paga la pena de viure i t’ho estàs perdent!

Els consells per aquest camí que s’inicia o, més ben dit, continua, són sobrers. És la vida l’única que té legitimitat per donar consells que veritablement valguin la pena. Les orientacions, a vegades, poden resultar fins i tot desorientadores. Les indicacions poden menar-nos en una direcció no desitjada. Per això, només se m’acut dir-vos, a vosaltres joves, que les portes no estan mai tancades, sempre hi ha possibilitat d’obrir-les. No us atureu mai davant d’una porta que sembla tancada. Cerqueu la manera d’obrir-la i mantingueu les portes de la vostra vida sempre obertes. Només un mestre, un pedagog extraordinari, es va atrevir a deixar-vos, a vosaltres joves i a tots nosaltres, una herència en mode imperatiu. Parlo òbviament de l’enyorat Jordi Vilamitjana: “Què fas aquí parat? Corre a estimar! És l’única cosa que paga la pena de viure i t’ho estàs perdent!”

Correu doncs, correm tots plegats, per no perdre’ns l’única cosa que val la pena.

Francesc Brunés i Marfà
Blog personal ÀGORA
0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)