Umberto Eco va néixer a Itàlia el 5 de gener de 1932 i ha mort fa pocs dies, concretament, aquest passat 19 de febrer de 2016. Els seus estudis els va cursar a la Universitat de Torí, al sud-est d’Itàlia, on es va doctorar en Filosofia i Lletres l’any 1954. Posteriorment es va dedicar a la docència a la mateixa universitat on havia realitzat els seus estudis. Més endavant impartiria classes a Florència i a Milan.

Després d’exercir com a professor en diversos centres de prestigi, l’any 1971 va obtenir la Càtedra de Semiòtica (ciència encarregada de l’estudi dels signes) a la Universitat de Bolonya.

Eco va escriure diverses novel·les: El pèndul de Foucault (1988), L’illa del dia abans (1994), Baudolino (2000), La misteriosa flama de la Reina Loana (2004), El cementiri de Praga (2010), El número zero (2015). Però la novel·la amb què més va destacar va ser El nom de la rosa (1980).

El nom de la rosa (títol original, Il nome della rosa) és considerada una novel·la històrica i de misteri, ja que narra les investigacions realitzades pel benedictí Guillem de Baskerville i el seu pupil , el jove franciscà Adso de Melk, sobre les morts en una abadia dels Apenins, al segle XIV. En aquesta novel·la, que té un rerefons històric, l’autor va voler mostrar el poder eclesiàstic, les diferències ideològiques entre diferents ordres religioses i la importància de la Inquisició. Però també el funcionament del raonament deductiu, utilitzat per Guillem de Baskerville per desxifrar el misteri dels assassinats.

La novel·la va tenir tant d’èxit, que l’any 1986 el director Jean-Jacques Annaud va realitzar una pel·lícula basada en El nom de la rosa, amb Sean Connery en el paper de Guillem de Baskerville i Christian Slater, en el del seu pupil.

Un gran filòsof ens ha deixat, però la seva ànima sempre romandrà en la filosofia i en les seves grans novel·les, ja que, utilitzant una frase seva, “una novel·la és una màquina de generar interpretacions”.

Com a homenatge al gran escriptor i filòsof que ens ha deixat, adjuntem una de les escenes més famoses de la pel·lícula, on, entre altres coses, es posa de manifest la capacitat argumentativa del protagonista, Guillem de Baskerville.