Ho és, tristíssim, que es construeixi a les tres parcel·les del Parador del Güell, l’únic tall de perímetre visible, des de la trama urbana, de les hortes de Santa Eugènia de Ter, a Girona, des de l’avinguda Josep Tarradellas, davant d’allà on hi havia la plaça de toros eugenienca (actual i estreta Ciutat de la Justícia) i a tocar del col·legi dels Maristes de la Rodona. Em faig creus i no puc assumir que tota una munió de caps pensants amb nòmina pública (tècnics i gestors) no puguin veure que si bé és cert que el que s’està fent ara és del tot “legal” (pla general d’ordenació urbana, pla parcial del parador de 2004, pla especial -també- de les hortes de 2005, projecte de 2008 -inexistent- del parc de la Monar relligant Salt) també és cert que quan va ser aprovat pel consistori gironí de torn, mai no va ser amb prou consens, ni polític ni ciutadà. Tot plegat va ser el resultat del tipus d’urbanisme impulsat pels regidors Joan Pluma i Ponç Feliu, a les hortes: promeses verdes, resultats de bombolla (Baix Domeny sumat). Era el fer per fer, el totxo pel totxo, ni gota de respecte per l’entorn (fins i tot l’escolar, en aquest cas). Pluma admetia, el juny de 2009, que la coincidència del final de la urbanització del Parador del Güell amb la recessió econòmica havia provocat que en aquell moment l’Ajuntament no tingués cap proposta sobre la taula per a les tres parcel·les en qüestió; malgrat el que havia afirmat en un ple ordinari, anys abans, el també regidor Francesc Ferrer: “Urbanitzem per protegir les hortes”. Si des de tota aquella falta d’anàlisi de la realitat, ja punyent aleshores, no s’ha sabut -avui- redreçar-la copiant models d’altres ciutats on emmirallar-nos és que no anem pas bé. Mentre Vitòria rebia el Premi Capital Verda Europea el 2012 nosaltres, envoltats de Gavarres, Àngels, Ramada, valls, hortes, aiguamolls, aiguabarrejos, excasernes, excentral, quatre rius i una sèquia hem seguit com si no res, enlluernats amb construir a les parcel·les que el dimoni -tot poderós- havia protegit gràcies a la crisi. El regidor Carles Ribas sap que el sector, a banda i banda del Güell rebel, esdevindrà un territori de difícil gestió (mobilitat, densitat, zona escolar, mancat d’aparcaments accessibles)… tornem a perdre, però aquesta vegada tots, els de peu, bici i cotxe, els grans i els petits i joves, el comerç de proximitat i el de km 0, la gastronomia i la qualitat. Ara el que s’afirma és: “Venem per fer un carril bici sota la via”. Quan d’aquí uns quants anys, els que dissenyen aquest tipus d’urbanisme ens diguin que la gran afluència de trànsit afoga el Güell i al mateix temps talla una possible relació entre el barri del Güell·Devesa i les hortes i proposin -un cop més- cobrir-lo, podré exclamar: “Jo ja ho havia dit!” (el consol dels idiotes).

Continuarà…