L’esclat de violència que tant ens ha trasbalsat per sobtat, proper, intens, amarg, fa que altres notícies quedin esvaïdes i fins i tot oblidades. Però tot està relacionat. Reprenc doncs una notícia que em va sobtar a principis d’agost.

Havia posat la ràdio al matí, aviat, per sentir les notícies. De vegades les escolto, de vegades les escolto més o menys, de vegades es converteixen en un so de fons a tasques diàries, repetides, abstretes, abstractes de tant automàtiques?

Tot d’una se’m van disparar les orelles. No era la canticela més o menys esperada, que segueix el fil del dia anterior i el projecta cap a demà. Era una notícia nova, notícia notícia doncs. Nova i que es repeteix any rere any des dels 70.

El passat 2 d’agost de 2017 la humanitat havia assolit el consum màxim dels recursos que la Terra pot arribar a produir enguany. El 2016 ho va aconseguir el dia 8 d’agost. En una cursa insensata cap a la pròpia destrucció hem aconseguit que cada any aquest fenomen es produeixi més aviat. Però els que l’estudien (Global Footprint Network) afirmen també que aquesta dinàmica es pot revertir.

Com a mesura correctiva fora bo que cada any, al menys el dia en que la demanda de recursos naturals excedeixi la capacitat de la terra de regenerar-los, s’aturessin totes les maniobres militars bèl·liques. L’impacte positiu al medi seria grandiós. Però com malauradament encara hi ha qui creu que les coses s’arreglen a bufetades haurem de començar a pensar què podem fer nosaltres, quina hàbits podem canviar. I el consum és important. Hi ha grans cervells estudiant quines mesures hem de prendre. Però també podem mirar nosaltres de canviar hàbits. La dona d’abans que agafava el cistell i anava al mercat és un bon model.

Podem recordar les tres R: reduir, reduir i reduir
Ai!, perdó: en primer lloc Reduir, en segon lloc Reutilitzar, en tercer lloc Reciclar

Podem deixar d’anar a comprar amb el cotxe, lluny i a grans superfícies i agafar l’11 per anar al mercadillo, al mercat, a la botiga del costat…

Podem evitar productes de tota mena que volten i volten el món abans d’arribar al nostre abast i triar productes propers, respectuosos amb el medi i de comerç just.

Podem evitar envasos, plàstics, embolcalls, brics i baratures que el medi ambient i el medi social paga car. En lloc de deu samarretes barates fetes lluny per treballadors mal pagats, perquè no una de propera, divertida, reivindicativa, veïnal?

Podem esperar a canviar el mòbil o qualsevol altre estri electrònic malgrat la pressió de les modes.

Podem comprar productes de neteja que no malmetin el medi ambient, posar-ne menys, o fer servir una pastilla de sabó com feia la dona del cistell. Seria anar enrere, o projectar-se endavant?

El futur està en la proximitat, el respecte al medi i la fraternitat. O bé en lloc de mimar la Terra podem oblidar-la i anar preparant-nos pel viatge a l’espai. Stephen Hawking ho recomanava ja fa anys.